Cantautor, director de cinema, actor, escultor, escriptor, pintor i poeta. Luis Eduardo Aute, un dels gran referents de la cançó d'autor espanyola, va morir ahir als 76 anys en un hospital madrileny. Des del 2016, l'estat de salut de l'autor de La belleza s'havia debilitat molt a causa de les seqüeles d'un infart que va tenir després d'un concert a Huelva i que el va deixar en coma dos mesos. De pare barceloní i mare filipina, Aute era un creador polifacètic. Ahir es desconeixia si la seva mort podia estar relacionada amb el coronavirus.

La mort d'Aute va provocar una reacció d'afecte i reconeixement immediat del món de la música a les xarxes socials. A través de Twitter, Loquillo va resumir un sentiment generalitzat: «Ens ha deixat Luis Eduardo Aute. La música espanyola perd un referent de diverses generacions». La política, a través de diferents dirigents, el va acomiadar i el va qualificar de «referent intel·lectual i moral» i van rememorar alguns dels seus èxits, com Las cuatro y diez, Al alba o Suena la música. La presidenta de la SGAE, Pilar Jurado, el va definir com «un poeta amb ànima de trobador i un artista irrepetible que musicava amb versos la seva pròpia existència. Membre de la SGAE des del 1967 tenia 560 obres registrades.

Nascut el 1943 a Manila (Filipines), va tornar amb la seva família a Espanya el 1954 per instal·lar-se a Madrid. El seu pare li va regalar la seva primera guitarra i va actuar diverses vegades en funcions de l'escola al mateix temps que començava a pintar. Va exposar per primera vegada el 1960, quan, de manera paral·lela, engegava una carrera musical en grups com Los Sonor. Els anys 60 els va viure al París de la llibertat cultural i, després de conèixer fortuïtament Massiel, va escriure les seves primeres cançons: Don Ramón, Made in Spain, Rojo sobre negro, Aleluya nº1 i Rosas en el mar. Aute es va animar, finalment, a gravar els seus temes en un senzill, el 1967, que incloïa Made in Spain i Don Ramón. Començava així una carrera musical de cinc dècades i una trentena de discos, el darrer, El niño que miraba al mar, el 2012. El novembre del 2018, però, Luis Eduardo Aute va publicar un recopilatori doble del que havia estat la seva darrera gira per Espa-nya i Mèxic, De la luz y la sombra.

Premiat per un curt al Festival de Cinema de Sant Sebastià, va escriure guions, va publicar poemaris, va dissenyar portades de discos i va compondre bandes sonores. El 1978 va gravar Albanta, disc que inclou la seva cançó més popular, Al alba, dedicat a les víctimes dels últims afusellaments del franquisme, que va aconseguir esquivar la censura de l'època. També va posar música a l'obra teatral Cinco horas con Mario, basada en la novel·la de Miguel Delibes.

El 1983 va gravar al teatre Salamanca de Madrid el disc en directe Entre amigos i l'any 2000 es va publicar Mira que eres canalla, Aute!, un disc homenatge amb versions de les seves cançons. El 2001 es va estrenar en el llargmetratge d'animació amb Un perro llamado dolor. La seva permanent activitat creativa es va escapçar amb l'infart del 2016. Lliurat a la música i a les arts, companys de professió i amics li van retre un calorós homenatge en dos concerts, el 2018 a Madrid i el 2019 a Barcelona.