Per no deixar desatesos els 650 alumnes del centre, la direcció del Conservatori Municipal de Música de Manresava haver de reinventar hàbits i costums gairebé d'un dia per l'altre. La clausura col·lectiva va motivar la direcció a enviar un correu a totes les famílies per notificar que cada professor es posaria en contacte amb els seus alumnes per fer les classes de forma virtual. I, a partir d'aquí, la vida va continuar igual però diferent. «Fa una estona estava fent classe de piano amb una noia que tenia el seu mòbil enfocant-li les mans», explica Carme Botifoll, directora de l'equipament ubicat a l'antiga Fàbrica Balcells.
«No ens hem aturat en cap moment», assegura la principal responsable d'un equipament amb sis centenars d'estudiants i un claustre de quaranta professors. L'Skype, el Whatsapp, les càmeres i internet han passat a integrar la quotidianitat d'un centre que bullia d'activitat fins que es va decretar el confinament total. «Des de l'equip directiu elaborem un informe setmanal per saber entre tots com s'està treballant», afegeix Botifoll, que es manifesta «molt agraïda» tant a les famílies com al professorat i al personal no docent, així com al regidor d'Ensenyament, Antoni Massegú, i a la tècnica Marta Romeu.
Cada departament ha requerit una solució particular. «Fins i tot mantenim l'activitat del grup de música per a nadons», explica la directora del Conservatori: «l'Anna Vega, la professora, grava vídeos i els envia a les famílies perquè puguin practicar amb els seus fills». Per als alumnes de llenguatge musical, hi ha «enllaços per correu electrònic i exercicis per realitzar a casa». I els de música de cambra, per posar un altre exemple, «reben enllaços amb versions de diferents orquestres de les peces que han d'estudiar, per tal que puguin estudiar la part que pertoca al seu instrument... i quan es pugui, ja tornaran a tocar plegats».
Botifoll explica que «per a les classes col·lectives, es graven tutorials que s'envien als nois i les noies i ells després fan el retorn». De la voluntat de no deixar ningú arraconat n'és una bona mostra el fet que fins i tot la classe d'educació corporal es manté en actiu. «A través de Skype, es continua ensenyant als qui toquen un instrument quines són les bones postures per no tensar el cos més del compte», afegeix, referint-se a la coneguda Tècnica Alexander.
Activitats aturades
La vida del Conservatori de Música, però, es desplega molt més enllà de les classes. «Avui», explica Botifoll, referint-se al dia que va parlar amb aquest diari per comentar com funciona el centre després de l'aturada, «havia de venir el Nan Mercader a fer una masterclass de percussió i bateria, i havíem de començar les proves de selecció del concurs de joves talents, el concert del qual estava previst per al 19 d'abril al Kursaal».
Tot el calendari ha quedat fet miques. Fa un any, des d'aquestes pàgines, vam narrar la il·lusió que feia a tot d'infants de les escoles de la ciutat la possibilitat d'anar al Conservatori a conèixer diversos instruments i l'emoció d'intentar tocar-los per primer cop a la seva vida. Aquest tastet instrumental del Servei Educatiu del centre ha estat una altra de les víctimes del coronavirus.
Talment el mateix que ha passat amb els concerts a les escoles bressol: «Nosaltres hi anem per fer les cançons d'un conte i, després, els petitons venen al Conservatori a cantar». I, a mesura que van passant els dies, van caient del calendari les actuacions del cicle de concerts del professorat. Tot i la voluntat de reprendre'ls al maig, sembla difícil que es reobrin les activitats amb públic tan aviat. De moment, i per compartir la música amb tota la ciutadania, el Conservatori penja a les xarxes recomanacions dels docents.
Un altre capítol de perjudicis és el que implica els estudiants amb més nivell del Conservatori. «Tenim els alumnes que han de fer les proves d'accés al grau professional i al grau superior, i ara per ara no sabem si les podran fer», apunta Botifoll, i indica que «de moment, estudien cada dia i nosaltres els anem fent el seguiment».
Cada persona és un món i l'activitat s'ha hagut d'adaptar a les noves circumstàncies. «Els alumnes d'instruments grossos com la tuba o el contrabaix els deixen a l'edifici per no carregar-los cada dia amunt i avall, i vam haver de demanar un permís a l'Ajuntament perquè els poguessin anar a buscar», recorda Carme Botifoll: «El conserge va obrir i les famílies van anar venint amb un marge de temps de deu minuts entre unes i altres per tal de no coincidir».
