Dies enrere explicava l'editor Jordi Raventós a aquest diari que l'aturada global de l'activitat i, per tant, de la recta final de la campanya de Sant Jordi, l'havia enganxat amb la majoria dels llibres a les llibreries, excepte tres títols a punt d'anar-hi. Així i tot, en el catàleg de novetats d'Adesiara, de Martorell, hi ha un cojunt d'obres de gran qualitat que hom pot tenir en compte de cara a aquests dies en què no es pot anar als comerços però sí que es poden fer compres en línia i rebre-les a casa.

Dins la col·lecció Baluard, iniciada l'any passat per publicar títols adreçats al públic juvenil però amb pretensió d'arribar també al lector adult, Adesiara edita El viatge meravellós d'en Nils Holgersson per Suècia, de Selma Lagerlöf (1858-1940), la primera dona de rebre, l'any 1909, el premi Nobel de literatura. Novel·la d'aventures amb tocs fantàstics, el protagonista d'aquest viatge és en Nils, un nano trapella castigat a transformar-se en un follet. A partir d'aquí, el marrec vola i vola transportat per la seva inseparable oca Märten i viu situacions inesperades que el fan conscient de valors com l'amistat, la noblesa d'esperit i els sentiment dels altres.

Després de treure La vida i els fets d'en Justí Tant-se-val, de Josep Maria Folch i Torres; La cabana de l'oncle Tom, de Harriet Beecher Stowe; i El gran Meaulnes, d'Alain Fournier; l'obra de Lagerlöf suma un altre títol a la col·lecció. Un llibre de 680 pàgines, tapa dura i 30 euros que és una de les obres emblemàtiques de la literatura sueca, traduït per Lluís Solanes.

Durant el mes de febrer, Adesiara també va publicar dos llibres més, El malcarat, de Menandre (342-290 aC, aprox.); i Erewhon, de l'anglès Samuel Butler (1835-1902). D'aquest darrer, el seu autor explica que «la primera edició es va exhaurir en tres setmanes», quan va sortir el 1872. La primera versió en català que treu Adesiara, en traducció de Victòria Gual i Godó, incorpora el prefaci escrit per Butler l'agost del 1901 per a una edició revisada de la seva obra. Erewhon, anagrama de Nowhere ( enlloc), és un país desconegut on arriba un europeu amb tota la seva càrrega de superioritat de ciutadà del món avançat. Un cop allà, però, hi troba una civilització que, pel contrast amb la seva realitat, li fa adonar-se que potser la seva no és tan ufanosa com es pensa. Una utopia que, per al lector d'avui en dia, permet reflexionar sobre els camins que pot prendre el desenvolupament. El llibre té 296 pàgines i val 20 euros.

Menandre està considerat l'autor més rellevant de la Comèdia Nova grega i, tot i que consta que va escriure a la vora d'un centenar d'obres, sencera només ens n'ha arribat El malcarat, que Adesiara presenta traduït per Eloi Creus i amb un prefaci de David Konstan. L'argument d'aquesta peça dramatúrgica ens presenta l'esquerp Cnemó, un home vell i rondinaire a qui la vida posarà en el seu lloc. La principal característica del teatre de Menandre era la versemblança i el podem llegir per 14 euros en un volum de 208 pàgines.

Durant el mes de gener, Adesiara va treure L'Anticrist, de Josep Roth; i Poema del bosc, d'Alexandre de Riquer. De l'assaig de l'autor austríac -18 euros, 192 pàgines- se n'ha de dir abans que res que es publica per primer cop en català gràcies a la traducció feta per Pilar Estelrich, que en signa també l'estudi introductori. En aquest «reportatge formulat en primera persona», tal com el defineix Estelrich, Roth (1894-1939) hi delata les traces de la barbàrie que es va apoderant del món a passes agegantades els anys previs a la Segona Guerra Mundial.

El calafí Alexandre de Riquer (1856-1920) va publicar Poema del bosc el 1910 i, des d'aleshores, no se n'havia fet cap altra edició. La que treu Adesiara (15 euros, 208 pàgines), curada per Roger Miret, permet al lector apropar-se a una obra cabdal d'un dels principals representants del prerafaelitisme literari al país. El Poema del bosc és un cant èpic a la natura «com a espai de transcendència oblidat per l'home modern», tal com apunta Miret. «El Poema constitueix, doncs, la poetització definitiva del gran amor per la naturalesa que Riquer va professar tota la vida i especialment en els últims anys», afegeix.