Cinc dècades després de la seva retirada, els Beatles són l'estrella més gran de la galàxia pop. Amb una discografia breu per l'impacte registrat en el seu temps i posterior, els Fab Four han esdevingut el focus seminal d'una bona part de la música popular dels últims cinquanta anys. Algú va pontificar que tot el que s'ha escrit després del tàndem Lennon-McCartney no ha estat sinó una nota a peu de pàgina. No és així, és clar, però de la seva destresa harmònica, melòdica i experimental han sorgit incomptables fils clarament visibles que connecten aquestes cinc dècades.

La discografia dels quatre de Liverpool és plena de moments brillants, des de les cançons dels inicis (una explosió d'optimisme juvenil en una emocionant barreja de macarrisme de les primeres experiències a Hamburg i de la vora canalla del Mersey i de la innocència enamoradissa capaç de fer tremolar milions de fans) fins a les molt més elaborades creacions de mitjan seixanta en endavant, plenes d'enlluernadores innovacions en enginyeria de so. Avui, cançons com Tomorrow never Knows, Penny Lane o Here Comes the Sun mantenen tota la seva vigència estètica, mentre els seguidors encara esbrossen tot el corrent biogràfic que emana de títols com Help, Yesterday o Nowhere Man. En la breu però intensa discografia dels Beatles hi ha on triar i remenar fins a esgotar les perspectives.

Més enllà dels enigmes que els més devots han intentat descobrir i desxifrar en les portades de Sgt. Pepper's i Abbey Road, en les lletres capgirades de Revolver o en els esgarips de Helter Skelter, discos com els mateixos Revolver i Abbey Road o el White Album són encara avui tan escoltables com el primer dia, fet que poden valorar especialment els aferrats al hype. Ja han passat cinquanta anys? No pas per al llegat dels Beatles.