Assegut amb la guitarra al sofà de casa, en una masia del Solsonès, el manresà Salva Racero (1976) assajava fa dues setmanes els temes d' Immortals, el seu primer disc en solitari, mentre parlava amb els seus fills, el Jan, de 9 anys, i l'Ada, de 7, quan la canalla li va fer una pregunta: «Papa, com serà aquest Sant Jordi?». El músic els va dir, senzillament, que aquest 23 d'abril confinat seria «un Sant Jordi diferent». Una frase que va fer saltar la guspira creativa de Racero i que s'ha acabat transformant en la tornada de la cançó del mateix títol que ha unit una vintena d'artistes en confinament -entre els quals els també manresans Natxo Tarrés i Jos Racero- i que ahir es penjava a les xarxes.
Un tema nascut per ser l'himne solidari d'una celebració conjunta «que englobi tothom» i amb l'objectiu de transmetre arreu l'energia positiva del missatge que, diu el manresà, «ens han ensenyat els infants: 'tot anirà bé!'». Però sense oblidar la reflexió: «Quin llegat estem deixant als nostres fills?», pregunta. «No tinc fama ni de bon ni de mal compositor. Se'm reconeix molt més com a cantant», explica. Però un cop va veure que Un Sant Jordi diferent li coïa a les mans, Racero es va posar en contacte amb «el meu soci i company de viatge, el Xasqui [Ten], que em va dir que l'havíem de tirar endavant: Salva, és una supercançó!». I el pare Racero «va desaparèixer, com solem fer els músics, i em vaig tancar a l'estudi». Maqueta, trucades i whats-apps a col·legues i companys de música i, diumenge passat, un vídeo per muntar que dilluns ja estava a punt a càrrec de la bagenca E2S Creativa.
Un Sant Jordi diferent la signen el manresà i Xasqui Ten -que també és responsable de la direcció artística i la producció- amb lletra de Racero, Ten i Lídia Coll. Un Sant Jordi diferentEntre d'altres, participen en el projecte Cesk Freixas, Joan Rovira, Guillem Solé (Buhos), Paula Valls, Joan Masdéu, Manu Guix, Sau30, el mateix Salva Racero, Natxo Tarrés (Gossos), Pupil·les, Gemma Humet, Jordi Ginesta (Bonobos), Ariadna Vieyra, Alessio Arena, Àlex Pérez, Tildo Muxart, Jos Racero, Miquel Abras i Sara Pi, i amb la col·laboració dels nens Jan i Ada Racero, Tiua Tarrés i Joan Muñoz.
Solidaritat i crítica
Una «creació col·lectiva», remarca Racero, «que ha vingut per quedar-se» i que vol reconèixer la «generositat» dels qui se situen a primera fila per vèncer la malaltia i tothom qui pateix «de la manera que sigui» els efectes de la Covid-19. Però també la solidaritat dels músics que, diu Racero, des del primer dia han col·laborat per fer més lleuger el confinament amb iniciatives com aquesta. Racero, però, és crític: «La indústria musical és la primera que es confina i la darrera que es desconfinarà. I mentrestant, què fem els músics? Bolos gratis». Per a Racero, «encara que sigui en el confinament, hauríem de plantejar cobrar-los».
I com han rebut la cançó els seus fills? «Estan supercontents. Excitats. Sense ells, no existiria».
