27 de abril de 2020
27.04.2020
Regió7

MÚSICA I MÚSICS DEL BAGES

26.04.2020 | 23:32
MÚSICA I MÚSICS DEL BAGES

n aquests dies que estem patint una pandèmia es fa adient recordar que els pobles han sofert, al llarg dels segles, pestes i greus epidèmies. Pot semblar, a priori, que la malaltia no té relació amb les cançons populars, però hi està plenament relacionada. La música i les cançons es troben en gairebé tot el cicle de la vida de les persones, des que naixem amb les cançons de bressol, després amb els jocs infantils i la seva cantarella, de joves les serenates de ronda, les cançons de treball, d'esbarjo, de festa, les religioses... i fins i tot en el funeral es cantaven les absoltes. Per tant, podem dir que tota la vida de la persona està lligada a la música a través de les cançons i per això en trobem per demanar el guariment d'algun mal col·lectiu o individual, o la protecció per conservar la salut. Aquestes cançons populars es poden classificar en diferents àmbits: cançons populars que expliquen històries de personatges que pateixen malalties. Com per exemple La presó de Lleida, La mort de la núvia, Caterina d'Alió, El testament de l'Amèlia, entre d'altres; i cançons que demanen la curació, a manera de pregària, dedicada a la Mare de Déu, al Sant Crist o algun sant perquè en són protectors o guaridors. És el cas dels Goigs, molt extensos per la quantitat de sants i d'advocacions de la Mare de Déu que hi ha a la geografia catalana, a més de la diversitat de pobles, esglésies i ermites on s'ubiquen.

Entre les cançons que tenen per finalitat demanar la curació hi figuren especialment els goigs, que es canten col·lectivament, centrats als sants metges Cosme i Damià, que el refrany demana: «Puig Déu us ha dat tal ma / i virtut, per sa potencia: Sant Cosme i Sant Damià, llevau-nos tota dolència». Al Bages trobem l'advocació a sant Sebastià a Monistrol de Montserrat, Rajadell i Súria, en referència a la pesta, per mitjà de ser-ne el patró, per un vot de poble que se li va oferir o per devoció popular. Hi ha nombrosos goigs dedicats al sant, en diferents textos i melodies. Com a mostra, els Goigs de Sant Sebastià demanen, a Monistrol de Montserrat, «Puig sou heroic capità / de les tropes celestials: / Guardeu-nos, Sant Sebastià / de la pesta i cruels mals»; a Súria, «Puix avui amb cants de festa / vostres Goigs volem cantar: / Deslliureu-nos de la pesta, / màrtir Sant Sebastià».

També a les comarques veïnes del Solsonès, el Berguedà i el Moianès hi goigs a sant Sebastià amb la mateixa finalitat, per exemple, a Besora: «De virtut i de noblesa / clar mirall que Déu formà / Guardeu-vos de pestilència, / màrtir Sant Sebastià»; a Montclar i Montmajor «Que ens guardi de pestilència»; a Olvan, «De pesta al terme d'Olvan / deslliureu, Sant Sebastià»; i a Moià, «Màrtir sant, molt singular / demanem amb reverència. / Vulgueu a Jesús pregar / que ens guardi de pestilència».

Aquesta relació és un exemple de cançons populars que descriuen una malaltia i també la petició per solucionar-la, en l'àmbit individual –demanant una curació a una malaltia o la petició de salut– o col·lectiu –l'exemple dels goigs–, però totes formen part d'un repertori, generalment de transmissió oral, que utilitzava el poble. I són, també, memòria històrica d'un temps, com els goigs de Besora, que citen l'any del còlera o es refereixen al grip de l'any divuit, una manera de transmetre el pensament de la gent de llavors i les transformacions que hi ha hagut; i adonem-nos que, malgrat aquests canvis, les epidèmies continuen.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.