No sonen telèfons. La recepció és buida. Les llibretes tancades, els papers relativament endreçats, els ordinadors engegats, les estufes apagades, les fotografies de la plantilla quan érem nens i nenes penjades al lateral per celebrar el Nadal... imatges que formen part d'una foto fixa, congelada, de la redacció de Regió7 des del divendres 13 de març a la nit. La majoria -excepte els redactors de guàrdia- acabaven una setmana en què l'emergència sanitària pel coronavirus havia esclatat i avisava, de manera encara poc imaginable, que la vida i la mort girarien com un mitjó. L'endemà, 14 de març, dissabte, començava un confinament que dos dies després es faria efectiu a tot arreu. També a la redacció de Regió7.

Però feia deu dies que la plantilla d'aquest diari es preparava per a una rutina incerta i una única convicció: continuar fent un diari cada dia que arribés puntualment als quioscos. Com sempre però malgrat un virus del qual no sabíem (ni sabem) l'abast real. I mantenir a ple rendiment una pàgina web que informés amb rigor i el més ràpidament possible de l'evolució de la pandèmia en tots els fronts possibles. Compromís amb els lectors per a un periodisme entès, més que mai, com a servei públic de primera necessitat. La informació com a bé essencial.

Deu dies abans del confinament decretat per l'estat d'alarma, una primera reunió a redacció, convocada pel director del diari, Marc Marcè, avisava que la plantilla es dividiria i la meitat teletreballaria a casa seva. La recepció ja es va adequar amb les primeres mesures de prevenció: alcohol i solució hidroalcohòlica. L'objectiu, inicialment, era evitar que qualsevol possible contagi impliqués mantenir la redacció en quarantena i, per tant, la impossibilitat que el diari arribés al quiosc. La plantilla, en totes les àrees, va posar a disposició de l'empresa els ordinadors personals per adaptar-los al sistema informàtic de Regió7 i poder continuar fent periodisme, llançats, publicitat o tasques administratives des del menjador, saló, despatx o cuina de casa. Vivint sols, amb la parella, amb les mascotes -guanyen els gats per golejada- o amb els fills petits o adolescents.

Però l'estat d'alarma va canviar la decisió de dividir en dos la plantilla i es va optar perquè, directament, la majoria de la redacció es confinés a casa. Excepte els fotògrafs, un reduït grup de redactors i, per torns, el departament de correcció i producció -que pitja el botó per a la impressió final del diari-, que es desplaçarien a la seu del diari cada dia. Una experiència insòlita per a uns temps històrics. I així ha estat des del 16 de març i fins a nova ordre. El mateix divendres 13 es creava un grup de WhatsApp, format per 42 persones que directament intervenen en la confecció diària de Regió7, que bull contínuament de missatges. Les reunions dels caps per decidir els temes del dia es fan en format Jitsi: petites cares en una gran pantalla dividida.

La crisi provocada pel coronavirus ens va posar a prova des del primer moment: primer, adaptació a una nova manera de treballar, i després, l'aplicació d'un ERTO del 50 % a pràcticament tota la plantilla des del 13 d'abril. Amb una paginació reduïda des de l'inici de la crisi per la caiguda d'ingressos -sí, sabem que el diari és massa prim-, i amb la jornada a la meitat, les treballadores i els treballadors de Regió7 continuem fent el millor que sabem fer: explicar-vos les històries que passen a casa vostra. Ho hem fet sempre i ho continuarem fent passi el que passi.

El web viu un març històric amb 52.000 usuaris diaris

On més s'ha notat l'efecte de l'estat d'alarma ha estat en l'edició digital de Regió7, que va assolir el mes de març els 52.000 lectors diaris de mitjana, una xifra rècord i que va anar acompanyada de pics superiors als 70.000 usuaris els dies 19, 22 i 23, segons dades certificades per l'empresa auditora OJD. L'ampli cobriment informatiu de la crisi de la Covid-19 fet pel diari s'ha traduït en un creixement de l'audiència d'un 40% respecte al mes de febrer. Tot això, mentre l'edició en paper ha aconseguit mantenir-se en els 28.000 lectors diaris, fet que converteix aquesta capçalera, segons el darrer informe de l'Estudi General de Mitjans (EGM), en un dels diaris de paper de tot l'Estat amb la difusió més estable, amb la mateixa audiència que un any abans i només un 3% menor que dos anys abans.

Com a contrast, tota la premsa d'informació general de Barcelona i de Madrid baixa més del 10% en aquests dos anys, amb La Razón (amb el -17 %) com a capçalera més perjudicada. En aquest mateix informe de l'EGM, les dades reforcen la posició de Prensa Ibérica -a la qual pertany Regió7- i Grupo Zeta com un dels principals grups de comunicació de l'Estat. El conjunt de les seves publicacions supera els 3,1 milions de lectors i els seus diaris acumulen més de 2,25 milions de lectors diaris, xifra que representa el 27% de l'audiència total. És a dir, un de cada quatre lectors de l'Estat espanyol s'informa a través d'algun dels diaris de Prensa Ibérica i Grupo Zeta.

Tornant a les dades respecte a Regió7.cat, durant el mes de març, les seccions que més van créixer amb relació al mateix mes de l'any passat van ser les d'Anoia (un 580%), Manresa (190%), Berguedà (200%), Arreu (160%) i Cultures (125%). Quant als continguts més llegits, lidera el rànquing el primer cas de coronavirus detectat a Manresa; la publicació del certificat d'autoresponsabilitat per part de la Generalitat per a les persones que necessiten desplaçar-se durant el confinament; i el primer recompte de casos de coronavirus a Berga.