Hi ha una data marcada al calendari que Ruth Matamala es resisteix a esborrar de la seva agenda: el 18 de juny, Amadeu Casas, un dels grans exponents del blues a Catalunya, ha d'actuar a l'Espai Cultural de la Fàbrica Vella de Sallent en la cloenda de la temporada escènica. «Ho vam haver de cancel·lar tot a partir del 12 de març», explica la programadora, «però mantinc l'esperança que, almenys, puguem acabar la temporada, ja sigui a dins del teatre o a fora, amb la gent separada i respectant la capacitat i les distàncies». Un desig, una realitat? «Vull mantenir l'esperit optimista», rebla.

«Hem d'anar setmana a setmana», indica Matamala: «Està tot reprogramat per a la temporada de setembre a desembre, tret del concert del 10è aniversari de The River Troupe Gospel, que es farà el 2021». La reordenació del calendari ha implicat pocs maldecaps perquè «per al darrer semestre de l'any només teníem emparaulats els espectacles infantils i hem pogut moure'n dos cap a l'any vinent. D'aquesta manera, després de vacances, i fins a final d'any, n'hi haurà sis».

La programadora indica que, després d'unes primeres setmanes de resignació, «estic percebent que el món del teatre té ganes de reinventar-se i tornar-s'hi a posar, i m'arriben correus de gent que s'ofereix per animar els carrers, muntar xarangues per als qui estan als balcons o representar espectacles al teatre a porta tancada per retransmetre'ls en directe a través de plataformes digitals. Hem d'anar-hi pensant, en tot això». En clau econòmica, «la suspensió no ens afecta perquè el que no hem fet ara ho farem més endavant; no hi ha ingressos per taquillatge, però no has de pagar a les companyies ni la llum o la neteja». Matamala afegeix que «si hem de programar un temps amb un terç de la capacitat, el nostre teatre és de 500 places i això no serà cap problema».

En una tessitura semblant es troben ara a l'Ametlla de la Merola, on han hagut de suspendre tota la programació, sis espectacles des de final de març fins a principi de juny. En el seu cas, però, hi ha més dificultats per reprogramar-los. «Al setembre tenim la festa major, i cap a la segona quinzena d'octubre ja comencem amb els assaigs dels Pastorets», explica Òscar Cabra, president de l'Associació Cultural Esplai.

L'entitat produeix cada any una obra per Sant Jordi, que tenien a mig assajar i la van haver de cancel·lar, i una altra per la festa major que ara mateix resta a l'expectativa. Tampoc els ajuda la possibilitat que només es pugui reobrir amb un terç de la capacitat, tot i que la desescalada també preveu que al juny ja es podrà ocupar la meitat de la platea. «Una tercera part, 90 espectadors a les 270 butaques del nostre teatre, és inviable, no surt a compte», indica Cabra, que a hores d'ara tampoc té clar què passarà amb els Pastorets. «Seria molt trist que no es poguessin fer; des del 1878 només es van suspendre durant la Guerra Civil Espanyola», però admet que en una funció es reuneixen 150 persones a l'escenari i entre bastidors, i més de dues-centes de públic.

Del fosc al negre

«Abans era fosc i ara ho veig negre», confessa l'actor solsoní Aleix Albareda: «Això no és França, Alemanya o el Regne Unit, països que cuiden més la cultura; aquí, nosaltres som els titiriteros». El responsable de la companyia Lacetània i del Tatrau Teatre assegura que «aquest panorama l'arrosseguem des de la crisi anterior, quan es van perdre les produccions amb 18, 20 actors, i la majoria en feia d'un, dos o tres intèrprets. I quan semblava que el sector repuntava una mica, arriba el virus».

La sortida del pou passarà, segons Albareda, per dos camins: «Les grans companyies continuaran tibant de la mamella de les subvencions, és difícil que canvïin; però les productores i els teatres petits són més susceptibles als canvis i buscaran noves maneres de fer les coses perquè les que es duien a terme fins ara tampoc ens servien gaire. Continuar igual no té cap sentit». El teatre, però, «no morirà mai», segons el solsoní.

L'escola del Tatrau ha quedat aturada i la funció d' El somni d'una nit d'estiu -estrenada per Nadal davant dels pares- que s'havia de celebrar per Setmana Santa va quedar suspesa. De cara al festival de tardor, tota previsió és agosarada. «Nosaltres no podem pagar caixets», apunta Albareda, «i per això oferim a les companyies que es quedin un 80% del taquillatge. Tenim 100 localitats i el preu de les entrades és de 10 euros. Ara bé, si hem d'obrir només amb un terç, no sortirà a compte a ningú». Ara el que toca és esperar i decidir més endavant, assegura.

Pendents de poder viatjar

La vida per a la companyia berguedana Tràfec Teatre tampoc és senzilla: «Teníem un taller al juliol i una actuació de l'obra Assaig T4 per a l'octubre a Itàlia; el primer ja s'ha suspès i de la segona no en sabem res encara», explica la directora Lydia Canals. També estan pendents de saber si podran anar a una mostra de teatre a Suïssa, a la tardor, a la qual els han convidat.

Tot i que Tràfec es defineix com una companyia amateur -una paraula que no fa justícia als excel·lents mèrits artístics contrets-, la crisi del coronavirus també té una incidència pressupostària. «Teníem previstes lectures teatralitzades a diferents llocs de la comarca, i hem de participar al festival El Forn de Berga, que en aquests moments és una incògnita. Amb tot això fem un calaix que després serveix per pagar els viatges, però ens estem quedant a zero», afirma Canals.

Com a artistes inquiets que són, aprofiten el confinament per preparar un nou muntatge que porta per títol Cel·les: «Hem demanat a la gent que ens envïi fotografies de les habitacions de casa seva perquè volem parlar dels sentiments que apareixen en moments com aquest. L'obra, que farem quan es pugui, no serà sobre la reclusió que estem vivint sinó al voltant de qüestions com la dialèctica interior-exterior o la mirada que hi ha sobre qui està contagiat o qui no porta mascareta».