L'actriu i dramaturga navarclina Xènia Sellarès (1995) es considera «la persona més moguda del món» i en aquest afany per no parar mai quieta va recollir el guant que li va llançar un jove conciutadà, Bernat Bernabeu (2001), per realitzar un programa de ràdio durant el confinament. L'èxit de la iniciativa ha sorprès els promotors, que creien que estarien només dues setmanes en antena i ja han fet una trentena de programes. Només descansen dissabte: la resta de dies, puntuals a les 5 de la tarda -excepte els divendres, que comencen a les 20 h-, inicien un espai lúdic i informatiu de 2 hores que es pot escoltar en directe o en podcast a través de la plataforma digital Spreaker. «Tothom s'hi pot apuntar de forma senzilla i gratuïta», afirma la intèrpret.

«Quan era el quart o cinquè dia de confinament, vaig publicar a l'Instagram que ja havia fet esport, havia cuinat i no sé quantes coses més i demanava a la gent que em proposés alguna cosa per fer», explica Sellarès: «I el Bernat, a qui coneixia d'haver coincidint en activitats per a joves al poble, em va dir de fer un programa de ràdio». Dit i fet, així va néixer Els confinats. «El Bernat ha fet ràdio a Ona Bages, però jo no, mai», assegura, i admet que «en tenia moltes ganes, perquè m'agrada tot allò que impliqui comunicació».

Els confinats no va trigar a arribar a moltes llars de Navarcles. «Els primers dies vam demanar a la gent que ens enviés notes de veu de WhatsApp explicant-nos com estaven vivint el confinament», apunta Sellarès, «i vam rebre molts missatges». El programa va créixer ràpidament, sobretot perquè «el programa Spreaker incorpora un xat que et permet la interacció amb els oients».

L'aturada provocada per la Covid-19 en la majoria de sectors productius també ha atacat de ple el món de la cultura, del qual forma part activa Xènia Sellarès per la seva condició d'actriu, docent i autora teatral. «Els primers dies del programa vaig recomanar pel·lícules, sèries... per posar en valor el sector cultural, que no està prou reconegut», anota la navarclina: «Aquests dies ho estem veient, no només perquè la gent veu cultura a la televisió, sinó també perquè hi ha moltes persones que surten al balcó a cantar, a tocar, a recitar poemes...».

El pas següent en la popularització del programa va ser la introducció d'un concurs a la graella. «El primer dia vam fer sis preguntes, i hi havia molta gent amb ganes de participar-hi», explica Sellarès, «i aleshores el restaurant Patoi va dir que ens donava unes pizzes per regalar. A partir d'aquí, vam anar complicant el concurs amb més preguntes, fins a quinze, i molts comerços s'hi van afegir fent-nos donacions, fins i tot d'altres poblacions com Artés, Sant Fruitós, Talamanca, Berga...». L'èxit va arribar a l'extrem que els productors d' Els confinats van introduir un sorteig per donar sortida als productes que els arriben.

A més del concurs, «fem un bloc de serveis amb els telèfons d'emergència, del CAP del poble... i llegim algunes notícies que permetin a l'oient estar al dia». Els confinats es completa amb una secció que també està tenint un notable ressò, L'infiltrat: «Cada dia entrevistem un navarclí per parlar de la seva trajectòria, fins i tot hi hem tingut l'alcalde, Josep Maria Feliu. Molts oients descobreixen facetes desconegudes dels seus conciutadans».