06 de maig de 2020
06.05.2020
Regió7

Errors en el cens de manresans deportats als camps nazis publicat pel Memorial Democràtic

Els historiadors de Memoria.cat lamenten unes errades que s'haurien pogut solucionar consultant la recerca feta des del territori

05.05.2020 | 23:48
La col·locació de les plaques Stolpersteine va incentivar la recerca |

Si hi ha una persona que tingui al cap els noms i cognoms dels manresans deportats al camps nazis, aquesta és l'historiador manresà Jordi Pons, membre de l'Associació Memòria i Història. Des de fa més de quatre anys encapçala una exhaustiva recerca que ha donat com a resultat els noms i la biografia de 30 manresans (fins ara), nascuts o residents a la capital del Bages en el moment de l'esclat de la Guerra Civil que van acabar vivint l'horror nazi. Un treball publicat al portal Memoria.cat que «no s'ha tingut en compte» en l'elaboració de l'ambiciosa base de dades «Deportats catalans i espanyols als camps nazis», que ahir feia públic el Memorial Democràtic i que conté errors i mancances pel que fa, com a mínim, als manresans deportats.

L'agost passat, el Butlletí Oficial de l'Estat (BOE) publicava una llista amb els noms de més de 4.400 espanyols que van morir a Mauthausen i Gusen per fer-los constar com a difunts en el Registre Civil Central, un tema pendent de feia dècades -les partides de defunció les havia enviat el govern francès a Franco el 1951 i aquest les va ignorar- i una iniciativa que preveia la llei de Memòria Històrica. Però en la llista, historiadors com Jordi Pons o Joaquim Aloy, tal com va publicar aquest diari, ja van detectar errors i omissions en els deportats manresans que van fer constar al ministeri de Justícia per poder corregir-los.

El cens publicat ahir, en aquest cas pel Memorial Democràtic i coincidint amb la commemoració dels 75 anys de l'alliberament de Mauthausen el 5 de maig del 1945, juga en una altra lliga -la que continua el treball Libro Memorial: Españoles deportados a los Campos Nazis 1940–1945, de Benito Bermejo i Sandra Chueca- però repeteix errors en el cas de 6 dels 17 manresans de naixement deportats que recull el cens, dos dels quals, per exemple, no eren nascuts a la capital del Bages: Josep Arnau Soler i Agàpit Colom Armengol. De fet, i com expliquen els responsables de la base de dades, el cens estarà en constant actualització i «creixerà amb els resultats de noves recerques, com les dutes a terme amb la col·locació de plaques Stolpersteine al ter-ritori català». Properament s'hi incorporaran 200 registres pendents de revisió.

138 deportats de la regió central


Aquesta nova base de dades s'erigeix, quant a volum d'informació, segurament en la més completa de l'Estat amb un total de 9.161 persones deportades registrades, de les quals n'hi ha a l'entorn de 2.000 de catalanes. D'aquestes i sempre segons aquest cens, 138 serien de la Catalunya Central (56 del Bages, 35 del Berguedà, 8 de la Cerdanya, 10 del Solsonès, 13 de l'Anoia i 16 de l'Alt Urgell). Per a Pons i Aloy, s'ha de celebrar la seva publicació però «sorprèn, novament, que no contrastin les dades amb els estudis fets al territori i revifats a partir de la instal·lació de les plaques Stolperteine. Això resta credibilitat». La intenció dels historiadors, com ja van fer amb el BOE, és aportar la documentació de la seva recerca quant als manresans per esmenar els errors d'un projecte que qualifiquen de «necessari».

El cens és el resultat d'un projecte de recerca que ha durat més de deu anys, ara liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l'Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, que el van engegar el 2010. Dels 9.161deportats, entre el 1940 i el 1944, prop d'un 60% van morir en aquests camps: 5.166 per fam, malalties, executats o gasejats. Hi van sobreviure 3.539 persones; la resta són desapareguts. El cens recull l'estada als camps de concentració i extermini, però també la trajectòria anterior dels deportats, i en alguns casos, la posterior. Hi ha mapes específics que permeten navegar sobre els camps de concentració i d'extermini nazis i els seus camps secundaris, així com a través de mapes de llocs d'exili.

Les fonts de la base de dades


L'estudi, com expliquen, és fruit d'un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps, l'arxiu de l'International Tracing Service de Bad Arolsen, l'arxiu de l'Amical de Mauthausen i la llista elaborada pel deportat Joan de Diego. També incorpora informació extreta d'obres fonamentals sobre la deportació, especialment del Livre Mémorial des déportés de la Fondation pour la Mémoire de la Déportation i l'esmentat llibre de Bermejo i Chueca.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.