L'inventari del patrimoni de construccions de pedra secaubicades al terme municipal de Manresa suma una inesperada descoberta: un colomar d'època medieval, datat al segle XIV, concretament l'any 1346, que es pot veure en una posició alçada en un marge del turó que hi ha davant de l'edifici dels Jutjats, a l'altra banda del Cardener, la carretera i la via del tren. Una ubicació innaccessible però clarament visible per a un element arquitectònic singular -l'espai dedicat a la cria de coloms- del qual no se'n tenia fins ara cap constància física a la Catalunya central malgrat que n'hi ha quatre més que estan documentats.

«He comparat l'estructura de la paret de Manresa amb un colomar localitzat a Toxosoutos (Galícia)», explica l'historiador Jaume Plans, especialista en pedra seca, que va poder completar el vincle entre un element que segurament molts manresans han vist en incomptables ocasions sense prestar-hi atenció i el seu origen en consultar un document del setembre del 1346 conservat a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa. Es tracta d'un document de venda entre dos particulars de la ciutat -de «Romia, muller de Arnaldi Martor» a «Arnaldo Ferrandi»- on s'esmenten tant el coll de la Manresana com el riu Cardener.

«Segurament, el colomar era més gran del que es pot veure avui en dia», apunta l'expert, assenyalant que, tal i com es veu a la foto, hi ha una part que pot estar amagada sota la vegetació. Arribar a peu fins aquest indret és inviable, afegeix Plans, i a més hi ha una malla metàl·lica de contenció de despreniments de roques que cobreix el talús.

L'estructura de lloses i filades en línia amb els forats pels coloms -«els deurien criar per a l'alimentació humana»- es pot comparar amb la que també presenta el colomar gallec esmentat. En la documentació hi apareix la paraula 'columbariu', que remet als 'columbarium' romans, edificis funeraris associats al ritual de la incineració. La seva forma «de sepulcre col·lectiu a l'interior de la qual es trobaven una sèrie de nínxols -forats excavatas a les parets de la roca- on es dipositaven les urnes amb els restes dels difunts» delata clarament d'on prové l'ús de la paraula per a les construccions on s'hi feia la cria de les aus.

Tot i que no se n'han localitzat restes, sí que hi ha documentats altres colomars medievals a la comarca: un paper del 1319 en situa un a Fals, a les immediacions del mas Grau; el ciutadà manresà Raimon de Casanova i la seva muller van donar a Bernat de Talamanca diferents immobles a Manresa entre els quals consta una 'trilla' amb terra fundada i un 'columbario' prop del mas Serra (1327); el fuster manresà Arnau de Comalba va donar per noces a la seva filla una sort de terra i 'columbarie' a la part superior construït en el lloc dit morall de çes aviors (1329), un topònim del qual no es té cap referència; així mateix, també consta un 'columbario' del mas Sala de Santa Maria de Juncadella (1334) al costat d'uns marges grans.