L'inventari del patrimoni de construccions de pedra seca ubicades al terme municipal de Manresa suma una inesperada descoberta: un colomar d'època medieval, datat al segle XIV, concretament a l'any 1346, que es pot veure en una posició alçada en un marge del turó que hi ha davant de l'edifici dels Jutjats, a l'altra banda del Cardener, la carretera i la via del tren. Una ubicació inaccessible però clarament visible per a un element arquitectònic singular -l'espai dedicat a la cria de coloms- del qual no es tenia fins ara cap constància física a la Catalu-nya Central malgrat que n'hi ha quatre més documentats.

«He comparat l'estructura de la paret de Manresa amb un colomar localitzat a Toxosoutos (Galícia)», explica l'historiador Jaume Plans, especialista en pedra seca, que va poder completar el vincle entre un element que segurament molts manresans han vist en incomptables ocasions sense prestar-hi atenció i el seu origen en consultar un document del setembre del 1346 conservat a l'Arxiu Històric de Protocols de Manresa. Es tracta d'un document de venda entre dos particulars de la ciutat -de «Romia, muller de Arnaldi Martor» a «Arnaldo Ferrandi»- on s'esmenten tant el coll de la Manresana com el riu.

«Segurament, el colomar era més gran del que es pot veure avui en dia», apunta Plans, assenyalant el fet que, tal i com es veu a la foto, hi ha una part que pot estar amagada sota la vegetació. Arribar a peu fins allí és inviable, afegeix, i a més hi ha una malla metàl·lica de contenció de despreniments de roques que cobreix el talús.

L'estructura de lloses i filades en línia amb els forats pels coloms -«els deurien criar per a l'alimentació humana»- es pot comparar amb la que també presenta el colomar gallec esmentat. En la documentació hi apareix la paraula columbariu, que remet als columbarium romans, edificis funeraris associats al ritual de la incineració. La seva forma «de sepulcre col·lectiu a l'interior del qual es trobaven una sèrie de nínxols -forats excavatas a les parets de la roca- on es dipositaven les urnes amb les restes dels difunts» delata clarament d'on prové l'ús de la paraula per a les construccions on s'hi feia la cria de les aus.

Tot i que no se n'han localitzat restes, sí que hi ha documentats altres colomars medievals a la comarca: un paper del 1319 en situa un a Fals, a les immediacions del mas Grau; el ciutadà manresà Raimon de Casanova i la seva muller van donar a Bernat de Talamanca diferents immobles a la ciutat entre els quals consta una trilla amb terra fundada i un columbario prop del mas Serra (1327); el fuster manresà Arnau de Comalba va donar per noces a la seva filla una sort de terra i columbarie a la part superior construït en el lloc dit morall de çes aviors (1329), un topònim desconegut; també consta un columbario del mas Sala de Santa Maria de Joncadella (1334) al costat d'uns marges grans.