nguany es commemora el 250è aniversari del naixement de Ludwig van Beethoven (1770-1827), director d'orquestra, pianista i el compositor més representatiu de la música occidental. Amb les seves obres va fer evolucionar la música. És considerat l'últim gran representant del classicisme que va fer el pas cap al romanticisme.

Beethoven va expressar el seu art en nombrosos gèneres musicals, amb una gran producció per a piano, de cambra, vocal, concertant i orquestral; i va introduir, per primera vegada, la veu humana en una simfonia -forma musical fins llavors exclusiva de l'orquestra. Concretament en el quart moviment de la Novena Simfonia (1822-24) apareix una tonada popular amb el text de l' Oda a l'alegria, que el 1785 havia escrit el poeta, filòsof i historiador alemany Friedrich von Schiller (1759-1805).

El Consell d'Europa va escollir aquest fragment com a himne oficial (1972) i, posteriorment, fou adoptat també per a la Unió Europea (1985), per l'expressió de fraternitat entre els éssers humans del seu text. Des del 2003, aquesta simfonia és inclosa en el Patrimoni Cultural de la Humanitat, declarat per la UNESCO. Aquest mes, el dia 9, es va celebrar el Dia d'Europa, i val la pena recordar la primera interpretació que cantà l'Orfeó Manresà.

Per a aquest concert, a la vuitantena de cantors de l'Orfeó Manresà, dirigit pel mestre Agustí Coll, s'hi afegiren membres dels Amics del Cant Gregorià, de la Capella de Música de la Seu i del Cor de Noies de l'Hospital de Sant Andreu, fent un total de cent setanta cantaires. El concert, com a cloenda del 60è aniversari de l'Orfeó, tingué lloc al teatre Kursaal el 10 de maig del 1962. Cantaren aquest quart moviment en català, sota la direcció de Gyorgy Rayki, amb una orquestra simfònica de setanta-quatre professors, amb els solistes Josep Esquius, tenor, Josep M. Descarga, baríton (del mateix Orfeó), Anna Ricci, mezzosoprano, i Lolita Tarragó, soprano.

El professor Salvador Gratacós, un dels millors flautistes que formava part de l'orquestra, opinava: «Me ha sorprendido por su extraordinaria prepraración, que sin duda alguna proviene ya de los primeros ensayos, efectuados bajo la batuta del maestro Coll».

Dos dies després -el 12 de maig del 1962-, la interpretació es feia en el Palau de la Música, a Barcelona, amb els mateixos intèrprets. La ressenya del diari Manresa (17-05-1962) afegia l'opinió de La Hoja del Lunes: «[...] masa coral que ha llegado a un nivel envidiable y capacitada para grandes empresas [...] El resultado ha sido una audición que honra al Orfeón y que ha dejado plenamente satisfecho al auditorio que concurrió al Palacio de la Música, rubricada con interminables aplausos».

La premsa barcelonina acollí nombrosos comentaristes, entre ells el del periodista i compositor Rosendo Llates (1899-1973), crític d'El Correo Catalán, que anotà: «Fue una fiesta de alta categoria y, particularmente en la interpretación de la Oda a la alegría de Schiller [...] el Orfeó Manresà con certera musicalidad y entusiasmo consiguió comunicarnos el estremecimiento sagrado que es el más alto éxito que puede alcanzar un grupo de cantores interpretando esa tan difícil cuanto sublime página del arte sinfónico».

L'Orfeó Manresà ha tornat a cantar aquesta Oda, però volia recordar «la primera vegada» per la rellevància que va tenir per a Manresa actuar en un escenari tan simbòlic com és el Palau de la Música.