Acostumat a les classes amb una desena de companys a les àmplies sales amb barra i miralls de l'escola del Royal Ballet de Londres, Guillem Cabrera Espinach, de 16 anys, ha hagut de passar a ballar sol en un petit ter-ra d'un metre per dos metres i aprofitant la barana de l'escala de casa seva a Sant Salvador de Guardiola. Com molts altres ballarins, es va acostumant «de mica en mica» a les limitacions provocades pel confinament per la pandèmia de la Covid-19.
Però les dificultats per entrenar-se li han arribat amb els deures fets: just el divendres abans que tanqués l'escola del Royal Ballet, Cabrera va fer l'audició per passar a l'escola superior, que està situada al Covent Garden. Aquell mateix dia havia d'agafar un vol per estar amb la família quan sabés si era escollit per continuar a l'escola del Royal Ballet, però va rebre la bona notícia aquell cap de setmana a Londres, on es va quedar perquè no sabia si podria tornar-hi. «M'hauria encantat abraçar la família en aquell moment, però estic molt content de poder continuar a l'escola superior. És el que necessitava i ara el ballet està encaminat», exposa el ballarí, que afegeix que, «per sort, l'audició de la Royal era una de les primeres, perquè si no és estressant buscar plaça en altres escoles». I, amb l'alarma sanitària, aquest procés s'ha complicat.
La segona part del somni
Tot i tenir la plaça assegurada, Cabrera afirma que «no em puc relaxar. Estic molt content, perquè he estat cinc anys per assolir aquest punt, que és la segona part del meu somni. I també estic nerviós, perquè passar a l'escola superior és un gran canvi: he d'estar en forma tant com pugui per aprofitar al màxim el temps».
Ara per ara, segueix les classes del curs en línia, tot i les limitacions d'espai a casa seva a Sant Salvador. Quan es va tancar l'escola, just el dimarts després de l'audició (ell va poder volar cap a casa el dimecres), no se sabia la durada del confinament, i els van dir que les classes acadèmiques es farien en línia, mentre que les de ballet serien enregistrades. Aquest sistema va durar una setmana, fins a les vacances de Setmana Santa.
El risc de lesionar-se
Ara les classes de ballet també les fan en línia, amb els companys connectats en la mateixa trucada. «Així el mestre ens pot veure mentre ballem i fer-nos correccions. A vegades la connexió es talla i no tenim espai per saltar i moure'ns. No és la millor situació, és una oportunitat per no parar completament», diu Cabrera.
L'inici de la classe, com sempre, es fa a la barra: i el bagenc s'agafa a la barana de l'escala de pujar al pis de dalt. Ja l'havia utilitzat quan venia de vacances, però llavors tenia l'opció d'anar a fer classe a Manresa, a l'escola d'Olga Roig, on va començar. Però ara, amb tants dies al davant tancat a casa, s'ha comprat un terra de linòleum, especial per esmorteir els moviments dels ballarins. «El terra de casa rellisca, o pot ser massa dur o massa tou i, tot i que és estrany, la superfície fa la sensació familiar d'estar en un estudi», exposa. És un material car i, a través de l'escola, han aconseguit «un petit descompte».
Quan s'acaben els exercicis de barra, que tenen per objectiu que el ballarí trobi l'eix d'equilibri, Cabrera enretira una mica el terra al mateix espai del repartidor per fer exercicis al centre, on s'ha de defensar l'equilibri. «Fem moviments que no són tan estàtics, però no salts gaire grans, perquè hi ha risc de lesió», apunta. En aquesta part de la classe, el mestre divideix els alumnes per poder-los veure de més a prop.
El bagenc no sap si podrà tornar a l'escola abans del final de curs, a principi de juliol. El que li sap més greu és no poder-se acomiadar com cal dels companys amb els quals ha estat cinc anys: «Són com la família. Ara venia el més divertit: el bon temps, les actuacions de final de curs...». Per contra, passa molt temps amb la seva família, que sol tenir lluny: «M'estic acostumant a estar a casa, a parlar amb els pares i el germà cara a cara... Serà un xoc tornar a marxar. Però també trobo a faltar la família d'allà».
