El poeta surienc Moisés Galindo (1963), véi d'Empuriabrava, acaba de publicar el seu cinquè poemari, "Naturalezas muertas', una col·lecció de composicions en les qual en to intimista i a través d'un llenguatge exquisitament precís, medita sobre la pèrdua. El volum veu la llum en la col·lecció minúscula de l'editorial Los Papeles de Brighton, amb el pròleg de José Antonio Arcediano.
L'autor ha publicat cinc llibres de poesia: "Visegrado Hotel", 2011; "Las formas de la nada", 2015; "Aral", 2016; "Antes (de) que la nada prevalezca (homenajes")', 2017; i aquest "Naturalezas muertas", 2020, així com la novel·la "Catarsis", 2019. La seva obra poètica gira entorn la desaparició, el no-res i el pas del tems que l'acompanya.
A causa de la situació d'emergència que es viu, els actes previstos de presentació del llibre han quedat, de moment, suspesos.
Llicenciat en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, ha execit la crítica litèrària en revistes com "Barcarola", "Caravansari", "El Pou de Lletres", "Escola catalana" o 'amic@rt' i en aquest diari i en el suplement cultural Idees. Galindo va participar a l'Aula de Poesia de Barcelona i ha estat col·laborador de revistas como "Alféizar", "Ojos Verdes", "Turia", "La Musa Araña" o "Quadern".
