El documental '¿Puedes oírme?' de Pedro Ballesteros viatja arreu del món de la mà de l'escultor Jaume Plensa i de les seves obres. El documental s'endinsa en l'univers de Plensa, en les seves instal·lacions i també en la seva filosofia i reflexions sobre l'art i l'espai públic. En declaracions a l'ACN, Ballesteros assegura que '¿Puedes oírme?' "no és una biografia, sinó un documental construït amb idees" que retrata un moment determinat de la vida de Jaume Plensa entre febrer de 2018 i juliol de 2019. El documental es podrà veure al DocsBarcelona fins diumenge a través de Filmin. Ballesteros creu que el documental permet fer volar al públic i recuperar l'espai públic que "s'ha perdut" amb el coronavirus.

La idea del documental va començar fa uns deu anys quan Ballesteros va dedicar un programa 'Imprescindibles' de TVE a Jaume Plensa. El cineasta explica que el nou projecte de documental, que va esdevenir '¿Puedes oírme?', es va produir en un moment en què Plensa tenia previstos diversos viatges de llarg recorregut. "Vam pensar que seria una bona idea que revisitéssim aquell document antic incorporant totes les coses noves que podíem sobre Jaume Plensa com la retrospectiva que es va realitzar al MACBA i la col·locació una peça seva a la Plaça Colom".

'¿Puedes oírme?' viatja amb Plensa a través de les seves instal·lacions i peces en espais públics d'Espanya, França, Suècia, Estats Units, Canadà i Japó. Ballesteros apunta que l'escultor sempre està viatjant, però recorda una frase d'ell i és que més que un lloc on anar, es necessita un lloc on tornar. "Plensa té una arrel molt clara amb el seu taller, casa seva i la seva família". Ballesteros va utilitzar com exemple l'exposició al MACBA perquè "és una situació que el va fer tornar-se a pensar". El cineasta inclou, a més de localitzacions i entrevistes, processos artístics de l'escultor.

Ballesteros manifesta que Plensa és una persona que "no té por a explicar-se i té les eines per fer-ho perquè li agrada la paraula, i fins i tot l'utilitza com a element de la seva obra". Així mateix, afegeix, ell té idees sobre la vida i el món i li agrada compartir-les. El cineasta ressalta que per Plensa també té una gran importància l'espai públic, ja que "posa les seves peces al servei de la comunitat. El concepte de comunitat per a ell és molt important".

Afirma que quan es treballa en documentals, les persones que hi apareixen són la clau. "Pots tenir un tema meravellós, però si la persona no funciona no tens documental i en aquest cas passa tot el contrari". Assegura que Plensa té molt carisma i "una bona relació amb la càmera". De fet, afirma que "la seva relació amb la càmera és la mateixa que té amb la persona que està al marge de la càmera".

L'espai públic

El documental es podrà veure al DocsBarcelona fins diumenge a les vuit de la tarda a través de Filmin. Creu que el fet que sigui en línia farà que el puguin veure més persones i admet que no s'imagina com seria amb públic. El director reflexiona que el documental té un significat especial en aquest context arran de la covid-19. "Jaume Plensa ens porta a tots els llocs del món i es parla molt de l'espai públic" en un moment en què ara "s'ha perdut l'espai públic i no podem anar físicament enlloc". Considera, en aquest sentit, que el documental permet fer volar al públic i recuperar l'espai públic que "s'ha perdut". Ballesteros creu que el documental és ara molt rellevant.

Director

Ballesteros es va llicenciar en periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona el 1987, i és director i realitzador de documentals. Després d'acabar els seus estudis comença la seva activitat com videocreador i obté premis en festivals nacionals i internacionals. Simultàniament treballa per a diversos programes a TVE i com a realitzador per a publicitat i vídeos musicals. En els últims anys ha col·laborat com a director, realitzador, operador o editor en un bon nombre de treballs de format documental, abordant tot tipus de temes. Canal +, TVE, TV3, ARTE, A l'Jazeera, Tele5, Cuatro i La Sexta són algunes de les cadenes que han emès els seus treballs. Entre els seus projectes més destacats estan la sèrie documental 'Acceso Autorizado' (2018. 12X50'), 'Chernobyl, 35 años después' (2012), '23F Golpe a la española' (2012), 'La verdadera historia de los falsos Dalí' (2004), 'Alphabet Tapies' i 'Cuando la vida se escapa' (2002) entre altres.