Avui, Mort a les cunetes farà el seu bolo número 54 des que es va representar, per primer cop, el març del 2018. Però la posada en escena d'avui (20 h) reuneix tots els requisits d'una estrena: després de la supressió de tota activitat cultural presencial per la pandèmia, avui, el Teatre Municipal l'Ateneu d'Igualada, ciutat colpejada especialment per la Covid-19, programa teatre. Presencial. L'obra, dirigida pel manresà David Pintó i interpretada per l'actor igualadí Joan Valentí, narra a través de cinc monòlegs la història dels Fets de Súria: l'afusellament de vuit republicans, civils, que van ser trets, la nit del 9 de febrer del 1939, de la presó de Manresa i la fuga d'un novè, Josep Nin, que ho va poder explicar. Ara, treballen en l'edició del text teatral, amb pròleg de Jordi Cuixart -que va veure la representació a Lledoners- i que podria sortir publicat el setembre.
La d'avui no serà una funció normal...
No, no tindrà res de normal. Tornar al teatre serà molt especial. Començant pel fet que fa menys d'una setmana que pensàvem que no tornaríem a pujar a un escenari fins a l'octubre... De fet, aquest mes de maig, també amb David Pintó, havíem d'estrenar al Teatre de l'Aurora l'obra Molotov, un muntatge basat en el llibre Caso Cipriano Martos del periodista Roger Mateos, on es reconstrueix la història d'aquest militant antifranquista mort el 1973. L'estrena s'ha posposat i, evidentment, tots els bolos de Mort a les cunetes, també es van cancel·lar.
Fins avui.
Sí. Serà molt emotiu. La dedicarem a tota aquesta gent que va patir la guerra i la postguerra, molts dels quals ens han deixat aquests mesos en la pitjor de les soledats. I la dedicarem, com hem fet des de la seva estrena, a totes les víctimes de la repressió franquista i als nostres presos.
Què va pensar quan li van dir, Joan, representem «Mort a les cunetes», al teatre i amb públic?
Endavant! La proposta neix del Departament de Promoció Cultural de l'Ajuntament d'Igualada que, amb la iniciativa «Auditori virtual», pensat per donar suport a les companyies i els actors de la comarca, emet espectacles enregistrats. Mort a les cunetes, però, fa un pas més, amb públic per primer cop des que es va decretar, al març, l'estat d'alarma. També, s'enregistrarà per emetre's diumenge.
És un primer pas per recuperar una normalitat perduda?
Sí, i tant. El que el sector necessita ara és que els ajuntaments siguin els primers que apostin per la cultura; també, evidentment, que ho faci el ministeri i la conselleria però en primer lloc, l'administració més propera.
I en la ciutat que ha estat l'epicentre de la pandèmia.
Sí. A la Conca d'Òdena s'ha patit a primera línia el coronavirus i és molt simbòlic que sigui Igualada la primera ciutat que aixequi el teló. La iniciativa és encomiable. Per a nosaltres significa aportar el nostre granet de sorra.
Un primer pas i un de partida per tornar als teatres?
Espero que sí. No ens podem quedar aturats. Si els avions tornen a volar, per què no obrir de nou els teatres amb totes les mesures que siguin necessàries? El que tampoc no podem oblidar i per això et deia la importància de l'administració per superar la crisi, és que una iniciativa com aquesta, amb 30 persones de públic en un teatre on en caben 400, només la pot liderar un ajuntament; a la iniciativa privada no li surten els número, per això és tan important que el sector rebi ajuts per tirar endavant. El món de les arts és precari i després de la clatellada del 2008 ara ens ha caigut a sobre una llosa. El teatre sense públic no existeix.
No serà fàcil...
No. Necessitarem molta imaginació i que, prenent mesures, que els ajuntaments s'arrisquin. Amb tota la prudència en la desescalada i sabent que els recursos principals aniran a parar al sector social per superar la crisi econòmica, no ens podem oblidar de la cultura, hi ha de ser present. Aprofitem que ve l'estiu i que també podrem programar a l'aire lliure per donar feina a un sector del qual en depèn molta gent. A més, després de tot el que s'ha patit anímicament necessitem vehicular les emocions i el teatre i les arts són l'instrument perfecte, per a petits i per a grans.
«Mort a les cunetes» ja va omplir el Teatre Municipal l'Ateneu...
Sí, fa un any i mig. De fet, l'obra és un muntatge pensat per al petit format i ara, tot i tenir un teatre de 450 localitats, la representarem, com a màxim, per a trenta persones. La gran diferència serà el context. A l'escenari som dues persones, Martí Marsal, a l'acordió, i jo, a més del tècnic, Xavier Amat. Tots, mantenint les distàncies. I a la platea, el públic, també.
Sense mascareta a escena?
Sense mascareta. Mantenim dos metres de distància.
Avui quan arribi al teatre...
Seran les 5 de la tarda, tres hores abans de la funció per poder preparar-ho tot seguint totes les indicacions. El text el tinc molt controlat però repassaré i parlaré amb el David [Pintó], que no hi podrà ser. L'obra dura una hora, quaranta minuts més per recollir i cap a casa.
Sense un brindis?
[Riu] Les terrasses són obertes, suposo que al mateix Ateneu. Sí, un brindis el farem segur.
