Igualada i la Conca d'Òdena seran recordats per haver estat l'epicentre de la pandèmia. Però, des d'ahir, també, per ser els primers del país a obrir les portes d'un teatre des que es va decretar l'estat d'alarma i, amb trenta espectadors, el màxim permès, tornar a aixecar el teló. Ahir, el Teatre Municipal l'Ateneu va posar en escena Mort a les cunetes, un muntatge que homenatja les víctimes del franquisme i que, des d'ahir, simbòlicament, s'estén a les víctimes d'aquest mortal virus, «moltes de les quals per desgràcia són les mateixes», assenyalava l'actor igualadí Joan Valentí, abans de rebre els primers aplaudiments.

La primera sensació en entrar al teatre igualadí era que es tractava d'un moment històric. D'aquells per recordar. Com si fos una «estrena», resumia abans de la funció Valentí, que, acompa-nyat de l'acordionista Martí Marsal, fa tots els papers de l'auca d'un muntatge dirigit pel manresà David Pintó. I el cas és que, tot i que l'obra feia ahir la funció 54 -es va estrenar fa dos anys- tothom hauria jurat que era una primera vegada. Dos mesos sense teatre, dos mesos de portes tancades i la impressió que ahir es recuperava amb comptagotes una normalitat tallada en sec. L'emoció de quan s'apaguen els llums i l'emoció dels aplaudiments per premiar l'esforç dels actors és el que es va respirar ahir en una nit, novament, d'estampes insòlites.

Amb les butaques precintades i amb dos i tres seients de separació, el públic va anar entrant esglaonadament a la platea. Primer, aturada per posar-se gel hidroalcohòlic a les mans -tothom amb les preceptives mascaretes de casa- i segon, parada amb l'entrada al mòbil o impresa per certificar el seient. A l'interior del teatre, les càmeres van enregistrar la funció per emetre-la diumenge a l'Auditori Virtual, iniciativa del consistori per empènyer de nou la cultura i els creadors locals. La setmana que ve la cita al teatre serà amb l'actriu i cantant igualadina Maria Colom. 30 espectadors?. Doncs 30. Ja canviarem de fase.