Montse Barquet va llegir en aquest diari que Rafel Nadal (Girona, 1954) aniria a signar llibres divendres a la Parcir i ho va comentar a la seva amiga, Pepita Pla. Manresanes de 68 anys, van ser de les primeres a endur-se, ahir, la firma de l'escriptor gironí estampada a Mar d'estiu (Univers). I ben contentes de recuperar «les llibreries i els escriptors. És molt necessari», explicaven carregades amb dues bosses. Ja que hi eren, ho van aprofitar. En un horari poc habitual, de 10 del matí a 12 del migdia, Nadal va signar més d'una trentena de llibres -alguns ja encarregats, la majoria comprats per a la dedicatòria- i va poder conversar amb els seus lectors. Ell també «ho trobava a faltar».

L'escriptor ha estat el primer del país d'estrenar aquest format de signatures amb mascareta i en horaris especials en un moment singular i en un tour que va obrir a Girona, que l'ha dut a Barcelona i a terres tarragonines i que ahir passava per la capital del Bages, Igualada, Vilanova i Vilafranca. Bones crítiques, acollida immillorable dels llibreters i nous lectors. És el que ha aconseguit Nadal amb Mar d'estiu, una personal memòria pel Mediterrani que va atrapar la manresana Gemma Pérez, de 63 anys. Era el primer llibre que llegia de l'escriptor d' El fill de l'italià, i ahir el va portar -regal del seu home per Sant Jordi a través de #LlibreriesObertes- perquè l'hi signés: «ha estat una descoberta. Però és molt curt!», li comentava. «Havia de ser així, captar l'atmosfera. Millor que et quedis amb ganes de més», contestava Nadal. Perquè n'hi haurà més, de records per aquest mar, però, abans, l'escriptor clourà la trilogia encetada amb Quan érem feliços i una novel·la que ja té « molt avançada».

Nadal va descobrir ahir que la badia de la Fosca és molt freqüentada pels manresans. Ell, ara, tot i ser l'escenari del seu mar d'estiu en la infantesa, no s'hi prodiga tant: només uns dies amb els nets. Però, ahir, els paratges de Palamós van ser tema de conversa entre els lectors que es van apropar a la llibreria, com Josefina Font, de 78 anys, que no va dubtar a ense-nyar-li fotos amb el mòbili i compartir records, «animalades», que en deia, també amb els nets, per les aigües de la badia amb patinet. «No hi podrem anar, al Bassi, aquest estiu», li deia Nadal. I la Josefina se'l mirava. «Palamós, ara, és com fa 50 anys: no hi ha ningú. Si veiessiu les fotografies que m'envien...», explicava l'escriptor a l'auditori que arribava esglaonadament a la Parcir en solitari o en grups de dos.

Abans, Josep Maria Farizo, de 71 anys, es declarava «admirador» de l'escriptor i en la seva passejada apuntava que havia trobat l'excusa perfecta per passar per la llibreria: quadrant horaris. I Omaira Arias, de 51 anys, manresana també, el renyava que El fill de l'italià, al final, li havia deixat un regust agredolç. I Nadal li confessava que la família italiana tornaria a fer unes proves (i aquí ho deixem). Conxita Manubens recordava els estius a Palafrugell i Carme Argelich, de La Granja del carrer Barcelona («obrim dilluns»), explicava que no s'havia volgut perdre la firma: «fa il·lusió que l'autor et signi el llibre». Entre rúbriques, records i dedicatòries, un tallat a mitja sessió i la sensació que si el virus ho permet la propera serà, com va prometre Nadal, «una presentació de les de tota la vida».