«Sembla ser que no es pot sortir,/ ni tampoc anar al gimnàs./ Però a casona tu pots ballar/ una cançoneta guai!/ Com ho portes,/ lo de fer vida al pis?/ Pots fer ioga, netejar o llegir./ O posar-te el cinc a zero gloriós/ del Barça al Madrid!/ Avui estem confinats,/ avui estem confinats./ No podem baixar al bar/ ni fer un pícnic al parc,/ estem ben arreglats!».

Els sona la situació que descriuen aquests versos? És la lletra que l'avinyonenc Guillem Vilar ha posat a l'Another one bites the dust, de Queen, en una versió per a la qual ha tingut la col·laboració de 45 músics. Sense el coronavirus i sense el confinament, aquest tema no existiria. I després tampoc s'hauria atrevit a reclutar 120 músics que han tocat des de casa seva una versió simfònica de la cançó Tu fas de Dr. Prats.

Del confinament també n'ha sorgit el crit «Fot el camp, coronavirus, que ja en tenim prou», que de forma enganxosa encomana la cançó composta pels solsonins Acordies Duet, i que ha tingut la participació d'un total de 14 grups de ball de tot Catalunya.

I del tot realista és la conversa per videoconferència entre un grup d'amics que ha escrit el dramaturg surienc Roc Esquius per al primer curt de la companyia Dara. Coroconfinats s'inspira clarament en les vivències dels dies que hem viscut tancats a casa.

«Catorze grups de ball hem creat una cançó alegre»

«La vida sense música és trista, i no poder fer la feina que a un l'entusiasma és fotut», destaquen la solsonina Maria Alba Sabata i el basc José Ramón Tarrio Ramonxu, parella que des del gener del 2017 forma Acordies Duet, grup de música de ball que recorre tot Catalunya.

Tenien més de cent bolos contractats fins a final d'any, «i econòmicament la situació és un pal», però han volgut aprofitar el confinament per compondre una cançó que han impulsat amb un videoclip amb un total de 14 solistes i grups de música de ball d'arreu de Catalunya. Es compten més de 2.500 visualitzacions a YouTube de Confinats, fot el camp coronavirus, una cançó feta en clau d'humor i amb un ritme ballable. Ramonxu tocava una melodia al teclat mentre Sabata era a la cuina quan se'ls va acudir de posar-hi lletra. Van tenir la col·laboració del manresà Pep Marqués. Amb aquesta feina feta van buscar la col·laboració de companys: «podien haver estat més, però ens va fer gràcia agafar-ne de diferents comarques». Hi participen, entre d'altres, les cerdanes Belén i Margarita Torner; el bagenc Josep Maria d'Avinyó; Jordi Bruch, del Lluçanès; els solsonins Jordi Caselles i Teresa Subirà; i Vives Veus, de l'Anoia. Cadascú va cantar, tocar i ballar a casa seva i es va fer el videoclip conjunt, «que no hauríem dit mai que arribaria on ha arribat».

L'objectiu d'Acordies Duet era «no perdre el contacte amb els balladors, que és un públic molt fidel». També ha estat una manera de crear vincles amb els companys: «quan es pugui, quedarem els 14 per fer unes canyes».

«Com que no podíem fer teatre, vam fer un curt»

La resposta de la companyia Dara davant la impossibilitat de fer teatre va ser «continuar fent el que ens agrada, però en format audiovisual». Així neix Coroconfinats (24 minuts, amb subtítols en castellà i anglès), el primer curt de la companyia, de la qual és fundador el dramaturg, director i actor surienc Roc Esquius. Suma gairebé 3.000 visualitzacions a YouTube.

Els integrants de Dara, que té en cartell obres com iMe, El Catalon o Likes, havien parlat d'activar-se durant el confinament, però la idea del curt no va germinar fins una tarda: «quan se'm va acudir el final: donar la volta a un grup d'amics que es comuniquen en línia. Una comunicació que veus ineficient i absurda, amb converses de molt mala qualitat, en què no se sap què ha de prémer cadascú... I, mentre ens queixem del confinament, ens oblidem de per què estem així. El marc mental canvia minut a minut», diu Esquius, que va escriure'l tal com rajava, «pensant en els integrants de la companyia: perquè la història els ressonés i hi poguessin jugar».

«Al matí següent ja el llegia tothom, a la tarda vam assajar per Internet i ja vam fer la gravació, que és tal qual es veu. Amb els auriculars que porten, senten l'àudio dels altres i, al portàtil, tenien enganxat amb cinta aïllant el mòbil que els gravava a ells amb la càmera», comenta el dramaturg, content de la resposta del públic: «m'emocionen els comentaris bonics de persones a les quals el curt ha servit per fer catarsi, sobretot del personal mèdic. Per a mi és el que té sentit de la cultura, poder expressar coses que són difícils d'explicar».

«Ha estat al·lucinant fer una versió amb 120 músics»

«Entre les classes i els bolos, mai trobes el moment de fer les coses que vols fer. I, amb el confinament, vaig pensar que havia arribat l'hora. Em vaig posar a crear i, parlant amb Marc Garcia, que és trompa i baix elèctric, va sorgir la idea de fer una versió col·lectiva», exposa Guillem Vilar, conegut a Avinyó com el Xèrif, que és músic d'orquestra simfònica (toca l'oboè amb l'Orquestra del Vallès, l'Orquestra de cambra de Granollers, Camera Musicae...) i fa classes a l'Aula de Música d'Avinyó i a les escoles de música d'Artés i de Mollerussa.

Així va néixer Avui estem confinats, una versió d'Another one bites the dust, de Queen, amb la participació de 45 músics que, compartida a través d'Instagram, suma 4.900 visualitzacions. Va convocar els músics a través de la xarxa social i «fins i tot hi va participar gent que no coneixia. Com a experiment social em va agradar molt». I la rebuda de la feina feta «va ser brutal, fins i tot vam sortir al Zona Zàping».

Amb aquest precedent, Vilar va voler anar més enllà. Just pel 14 de març tenia preparada una classe magistral a Artés amb Ramon Figueras i Guillem Bultó, trompeta i trombó de Dr. Prats. Òbviament, es va haver de suspendre, però Vilar ja havia arranjat en format simfònic el tema Tu fas dels vallesans. En comptes dels alumnes de l'escola, ara ha fet una adaptació «més complexa» per a músics «més professionals». «Ha estat al·lucinant fer una versió simfònica amb 120 músics», alguns de bandes com Txarango o Balkan Paradise Orchestra. El vídeo ja s'ha vist 12.400 cops.