Anhelava ser una actriu sobre els escenaris però els girs de la vida la van dur a dibuixar. I més de mig segle després de prendre una decisió que la va marcar per sempre, Carme Solé Vendrell (Barcelona, 1944) somriu satisfeta d'haver-la encertat: «Ha valgut la pena, he fet una obra que m'agrada». Tot i que parlava en passat ahir al migdia al Casino de Manresa mentre contemplava els darrers preparatius de l'exposició que repassa la seva llarga i reeixida trajectòria, la il·lustradora admetia que encara té molta corda. La capital del Bages acull des d'avui fins al 12 de juliol Per què?, un projecte que no només dona fe de la categoria de l'artista sinó que conté el simbolisme de ser la primera mostra que obre portes a la ciutat des de la fatídica clausura decretada per l'estat d'alarma.

Il·lustrar vuit-cents llibres per a infants és un bagatge que fa caure de cul, però en la biografia creativa de Carme Solé Vendrell també destaca Why?, un conjunt de murals que «donen veu als nens i les nenes que no en tenen». Més enllà del traç amable de les il·lustracions, la seva obra cerca la complicitat de l'espectador per fer explícita la denúncia de la vulneració dels drets dels infants. Per aquest motiu, el 2004, amb motiu del Fòrum de les Cultures celebrat a Barcelona, va iniciar un projecte que encara perdura: dibuixar els rostres dels menuts ciutadans a qui sovint no es té en compte.

Quan l'espectador entri a l'exposició, veurà tres peces pictòriques de grans dimensions amb rostres infantils i tres títols prou significatius: Ruanda (2012), Tendresa (2017) i Després de les bombes (2018). Enmig, una altra tela creada exclusivament per a l'exposició manresana, Paraules, on es llegeixen conceptes com Llibertat, Amics, Vida i Fraternitat. «Les paraules porten valors, però a vegades també se les emporta el vent», apunta l'artista d'Horta. En aquest espai inicial, els visitants també podran contemplar 1924 Why, una obra feta amb acrílic sobre lona que Solé Vendrell va pintar en directe mentre l'exposició va fer estada al Palau Robert de Barcelona, l'estiu del 2018.

Un cop dins la sala, l'univers artístic de l'homenatjada es desplega amb l'exhibició de nombroses portades de llibres que va il·lustrar, fotografies, objectes i altres materials que remeten a diferents passatges de la seva trajectòria i textos biogràfics que permeten resseguir les petjades d'una creadora que sempre cerca l'empatia de l'espectador en la defensa dels drets dels més vulnerables. De forma paral·lela, s'expliquen com són els personatges que dibuixa Solé Vendrell, què senten i què fan, com es vesteixen, quin atrezzo els acompanya, com són les històries que protagonitzen i altres detalls del procés de treball.

Lones a l'exterior

Quan l'exposició de Solé Vendrell va fer estada al Palau Robert, milers de persones van parar atenció en les grans lones amb els rostres dels infants de Why? que estaven penjades a l'exterior de l'edifici, situat a la cruïlla entre la Diagonal i el Passeig de Gràcia. Una proposta pictòrica que no deixava indiferent perquè interpel·lava directament als ulls i la consciència de l'espectador. Tres de les peces s'han penjat ara a la plaça Major i una quarta a fora del Casino.

D'altra banda, al Facebook del Casino i a l'Instagram @culturamanresa hi haurà una narració -a càrrec de Clara Gavaldà i Joan Cirera, assessorats per Pep Molist- del conte Raspall, de Pere Calders, i diversos poemes dels reculls Bon profit i Per molts anys, de Miquel Martí i Pol, il·lustrats per l'artista.