El retaule major del Santuari del Miracle de Riner (Solsonès) torna a lluir després d'un nou treball de restauració que ha acabat aquests darrers dies. Ha calgut una feina de neteja a fons de tot el retaule i de reparar part de pintura de les peces que s'havien alçat en els darrers anys, bàsicament aixecaments de la capa de preparació i del pa d'or. La darrera restauració es va fer el 1992, i alesores es va protegir tota l'obra amb un resina acrílica, que ara ha permès fer una millor neteja del conjunt.

Les obres es van iniciar abans de mes de març, però es van haver d'aturar arran de la pandèmia de coronavirus. El retaule-cambril de la Marededéu de l'Església és una de les mostres més rellevants de l'art barroc català, obra de l'escultor Carles Morató Brugaroles i del pintor i daurador Antoni Bordons.

16

La restauració del retaule major del Santuari del Miracle de Riner

La intervenció ha estat dirigida pel Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) i per la restauradora solsonina Claustre Augé, que ha estat al davant d'un equip de 9 persones que hi han treballat. La intervencio ha estat de caràcter curatiu. Tot i que s'havia restaurat el 1992, la peça requeria ara una nova intervenció perquè, entre d'altres coses, en aquest període de temps s'han fet obres de restauració del temple i el conjunt havia acumulat molta pols.

La restauració i la neteja és una obra molt minuciosa i els restauradors s'han passat moltes hores simplement fent passar el pinzell per sobre de les peces. La restauració s'ha fet a càrrec del conveni que el Departament de Cultura amb la Fundació la Caixa. Ha comptat amb un finançament de 98.601 euros a càrrec de l'entitat bancària i de la comunitat benedictina del Miracle.

L'anvers presentava algunes zones d'aixecaments i pèrdues puntuals en el suport original, provocats sobretot pels moviments de la fusta i les condicions mediambientals no controlades típiques d'edificis històrics sense controls climàtics actius, i molta pols i brutícia en la part de policromia i dauradura. El pas del temps i les obres fetes en el santuari durant aquests anys -finalitzades al febrer del 2016- han afavorit l'acumulació de pols (altament higroscòpica), i, conjuntament amb la humitat, provoca aixecaments i, pèrdues dels materials tant de la policromia com de la dauradura. La gran acumulació de pols pot deteriorar greument el conjunt en un futur, ja que les zones humides afavoreixen la proliferació d'insectes i fongs.

4

L'estat del retaule major del Santuari del Miracle de Riner

En la part estructural i de suport també hi havia esquerdes en les talles i en les unions de panels, produïdes pel moviment natural de la fusta. L'atac de xilòfags era puntual i molt localitzat a les parts ornamentals i no estructurals. Per pal·liar aquestes patologies, el Centre de Restauració de Béns Mobles de Catalunya (CRBMC) ha optat per una intervenció de conservació curativa, focalitzada en millorar i estabilitzar l'actual estat de conservació i aturar les patologies que s'hi han detectat. En un futur, el Centre de Restauració de Bés Mobles de Catalunya també tindrà material per poder fer un estudi de les policromies.

Plataformes de fusta i reparació d'un estrip en les pintures

Pel que fa al revers del conjunt retaulístic, s'han col·locat unes plataformes de fusta de cedre per poder accedir a tota la superfície del revers del retaule i poder dur a terme posteriors controls d'estat de conservació. La característica principal de la fusta de cedre que la fa adient per a aquesta intervenció és que de forma natural és resistent a l'atac de fongs i d'insectes, molt estable i fàcil de treballar. Per eliminar la pols acumulada s'ha procedit a una neteja mecànica de la pols superficial amb aspirador i paletina i a una neteja hidroalcohòlica de tota la superfície.

Paral·lelament a aquesta gran intervenció de caràcter curatiu, també s'està actuant en la restauració d'un estrip en les pintures sobre tela del cambril, en l'eliminació de la pols de les pintures murals i sobre tela del cambril, en la consolidació i reintegració de les tessel·les del mosaic del paviment del cambril en el nivell superior, tant les que estan en perill de despreniment com de les que ja s'han perdut, així com en la neteja de les làmpades de metall que il·luminen el cambril.

Un retaule del barroc tardà de gran valor

El retaule del Miracle és una de les obres del barroc de més valor del nostre país. És una escultura sobre fusta, que convin amb algunes parts de tela. En destaquen les dimensions, 21,50 metres d'alçada x 15 metres d'amplada x 10 metres de fondària, i vist de prop, les dimensions de les peces que es van realitzar. Una restuaracio com la que s'ha dut a terme requereix poder arribar a totes les parts del retaule i ha colgut instal·lar una gran i sòlida bastida.

Aquesta estructura metàl·lica, una enginyeria per reparar una obra d'art, ha permès als restauradors poder dur a terme el seu treball a peu de l'obra. Una visita al retaule, de prop, permet veure la dimensió i el sentit de l'escultura que es va dur a terme pensant en la seva visualització des de l'església. I tenint en compte la magnitud, el seu autor va haver de crear tot el conjunt amb aquesta perspectiva. Els anclatges, els suports, les parts de les peces que no es van fer perquè des dels bancs de l'església no es veuen, tot el conjunt sorprèn quan es poden observar a pocs centímetres.

11

Els treballs de restauració del retaule major del Santuari del Miracle de Riner

L'encàrrec a l'escultor es va realitzar l'any 1747 i es va finalitzar el 1758, mentre que la policromia i dauradura daten de 1760-1774. El conjunt va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional el 22 d'abril del 2008. Segons el Departament de Cultura, l'estat de conservació del conjunt retaulístic era "deficient en general", amb diferents patologies en la part estructural i especialment de suport, aixecaments generalitzats de la policromia i molta pols i brutícia en la policromia i dauradura que podia deteriorar greument el conjunt en un futur.

La restauració ha consistit en netejar i reparar allò que estava malmès, en recol·locar alguna peça que s'hagués tret, i conservat, però no en reconstruir les parts inexistents en el moment de la intervenció, que per altra banda són poques.