L'actriu, humorista i presentadora Rosa Maria Sardà va morir ahir a l'edat de 78 anys, segons va informar l'Acadèmia del Cinema en un tuit. El funeral per l'actriu, que tenia un càncer des de feia sis anys, serà «estrictament privat», segons van confirmar des de la seva agència de representació.

Fa poc més d'un mes, Sardà va concedir una entrevista a Jordi Évole en què va parlar sense embuts de la seva malaltia però sense perdre el sentit de l'humor que la caracteritzava: «tinc un càncer però no saben on el tinc i s'ho inventen». L'actriu va afegir que «jo no lluito contra res, no es lluita contra el càncer, el càncer és invencible. És una qüestió que els que s'ocupen de tu tinguin més o menys encert en programar unes certes medicacions. No es tracta d'un partit a veure qui guanya. El càncer sempre guanya. Sempre».

Guanyadora de dos Goyas com a millor actriu de repartiment, per les pel·lícules Sin vergüenza i ¿Por qué lo llaman amor cuando quieren decir sexo?, Sardà va rebre el 2010 la Medalla d'Or de l'Acadèmia. De formació autodidacta, va donar mostres del seu talent polifacètic com a actriu, humorista, presentadora i directora teatral.

Moros y cristianos, Alegre ma non troppo, Airbag, La niña de tus ojos, Todo sobre mi madre, Sin vergüenza i Ocho apellidos catalanes són alguns dels treballs més destacats de la intèrpret barcelonina, que es va fer molt popular a l'Espanya dels anys 80 amb el seu programa televisiu Ahí te quiero ver. El seu humor fi i la seva tremenda ironia van quedar patents en els gags que realitzava, especialment al costat d'Enric Pous, l'Honorato amb el qual veia la televisió.

L'any passat va signar un manifest que demanava als partits catalans que no impedissin la designació de Miquel Iceta com a senador autonòmic perquè pogués ser nomenat president de Senat, fet que no va succeir.