15 de juny de 2020
15.06.2020
Regió7

El filòleg Carles-Jordi Guardiola inventaria els primers llibres impresos a Manresa

El Centre d'Estudis del Bages penja al web el treball sobre les edicions dels Abadal i un desconegut Domingo Coma al segle XVIII

14.06.2020 | 23:28
Carles-Jordi Guardiola confia que l'estudi que ara està a la xarxa es pugui editar en paper

Gutenberg va inventar la impremta a mitjan segle XV, però els primers llibres i opuscles impresos a Manresa dels que se'n té constància daten del XVIII, concretament a partir del 1724. Per què va trigar gairebé 300 anys el revolucionari giny de l'alemany a arribar a la ciutat? I com és que ho va fer només onze anys després que les tropes borbòniques cremessin la meitat de les cases? A preguntes com aquestes i moltes altres confia Carles-Jordi Guardiola (Manresa, 1942) que puguin respondre els investigadors del futur: ell, de moment, ha plantat la llavor per a propers treballs amb un estudi imprescindible, Primers llibres i opuscles impresos a Manresa. Catàleg provisional del segle XVIII. A falta que cristal·litzi l'edició en paper, l'obra ja es pot consultar a la pàgina web del Centre d'Estudis del Bages.

«De jove, vaig anar moltes vegades a repartir pels tallers de la ciutat perquè a casa teníem un dipòsit de targetes, sobres i altres tipus de papers que feien servir els impressors per a usos com les invitacions de casaments», rememora Guardiola, que encara ara flaira amb la memòria «l'olor de tinta» d'aquells anys. «Sempre m'ha interessat saber quins van ser els primers llibres impresos, però era difícil trobar informació més enllà de la feina que va fer Joaquim Sarret i Arbós els anys 20 del segle passat», afegeix.

Aquest manresà especialista en l'obra de Carles Riba ha concretat el neguit que arrossegava des de feia dècades en una recerca recent en catàlegs, biblioteques i subhastes per rastrejar els inicis de la impressió de llibres i opuscles –publicacions de més d'una pàgina– a la capital bagenca, una investigació que l'ha dut al segle XVIII. «En queden fora els fulls solts, és a dir, els goigs, les reials cèdules i la literatura administrativa», avisa, i fa especial esment en el fet que el seu inventari és «provisional» perquè més endavant potser sortirà més informació.

«Hi ha molts llibres sense data, i això ha complicat molt la recerca», explica l'autor, que per aquest motiu presenta la relació de les 56 publicacions impreses a Manresa al segle XVIII –10 de les quals de datació dubtosa– amb dues ordenacions, una alfabètica i una altra cronològica. El punt de partida és l'obra Relacion, y curioso romanse, en que se refiere un asombroso milagro, que obrò Dios N. S. por la intercession de su Amantissima Madre la Virgen de Covadonga, con un hombre devoto suyo, el qual estuvo dormiendo 15 meses, en castigo de una blasfemia: Sucediò el dia 1 de Mayo de este presente Año de 1724. De fet, només les tres primeres paraules d'aquest opuscle de quatre pàgines tenen un cos de lletra prou gran per ser alguna cosa semblant a un títol.

Amb una portada que conté un gravat de la Mare de Déu de Covadonga, aquest llibre ens dona la pista sobre els grans i gairebé exclusius protagonistes del fet impressor de la Manresa del XVIII. «Els Abadal van ser una important nissaga de gravadors i impressors de Moià que van baixar a Manresa perquè hi veien més capacitat de negoci», apunta Guardiola, que no es va conformar a detectar llibres fets a la ciutat sinó que va anar a cadascun dels equipaments que els guarden per veure'ls in situ. El gruix dels textos són a la Biblioteca de Catalunya, però també n'hi ha en altres institucions del país, entre elles l'Arxiu Històric de la Ciutat de Manresa, que en conserva dos.

Una altra de les sorpreses amb les quals va topar Guardiola és la figura desconeguda de Domingo Coma: «No en sabem res d'ell, excepte els seus impresos». Vuit llibres (algun de més de 300 pàgines) i opuscles, 13 goigs i 13 reials cèdules són la notable producció d'un impressor que va treballar una vintena d'anys, entre els anys 60 i 80 del segle XVIII. «Per sort, hi posava data», afirma el manresà: «La seva última publicació la va editar la vídua, Esperansa Coma, l'1 de desembre del 1783.

Publicacions ben elaborades

«No ens ha d'estranyar que la impremta no arribés a Manresa fins al segle XVIII», anota Guardiola: «En altres ciutats com Barcelona, Girona i Vic ho va fer abans, això depenia de les necessitats que tenia la societat. És una qüestió de base socioreligiosa. A Manresa no hi havia bisbe ni universitat». Però la resposta no pretén ser concloent sinó un dels molts interrogants que el seu estudi pot generar. A l'autor, per exemple, també li sobta la gran quantitat de títols que es van editar en català, «alguns estaven molt ben impresos», i «la qualitat dels gravats i les imatges dels llibres».

Pel que fa a la temàtica de les obres, Guardiola destaca que «hi ha de tot», com ara els novenaris, «llibres útils per a la gent que anava a fer la novena». En la relació figuren títols vinculats a festes religioses, però també hi trobem curiositats com la Guia de camins per anar y venir de les parts mes principals de España y Roma, on el lector descobria que entre Barcelona i Madrid hi havia 132 hores de viatge i, fins a Roma, «tres centas vint y dos». L'autor anònim sabia vendre bé el producte: «Petit llibret que tant per contenir cosas tant esencials, com per lo poch cost en sa compra espero no hi haurá persona gran ni xica, que no li gustia tenir en son poder un tant util compendi».

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.