Va dir el poeta Foix, en un cèlebre vers, que l'exaltava el nou i l'enamorava el vell. Dos oposats que es donen la mà a l'edifici de Cal Casajoana, una finca de final del segle XIX on s'ubica el renovat Museu Municipal de Sant Fruitós de Sant FruitósBages fa el salt des de la rectoria vella fins a un racó arbrat del nucli urbà rebatejat la tardor passada com a plaça de l'Era de Cal Vallbona. I explicarà als visitants, amb «una mirada transversal», tal com va apuntar l'arxivera Anna Cura, «de quina manera es treballava la vinya al poble i, per extensió, al Pla de Bages, amb quines eines es feien les feines del camp i de l'elaboració del vi, quina memòria en conservem i quin llegat ens ha arribat».
El nou equipament ocupa 80 dels 130 m2 dels baixos de Cal Casajoana, incloses dues tines que havien estat en ús quan la família propietària de la casa hi elaborava el seu propi vi. La resta de l'espai l'ocupa, bàsicament, una sala polivalent. «És un museu de poble, però el millor museu de poble», va apuntar l'alcalde Joan Carles Batanés, un sentiment que també va expressar Xavier Racero, regidor de Cultura i Patrimoni, al·ludint al fet que «és petit però ben parit».
Un carro de cavalls, botes i barriques, alambins, una trinxadora de raïm, una premsa que encara s'està restaurant i diversos estris com un ganivet d'empeltar, un aixol i unes ensulfatadores il·lustren el visitant sobre uns oficis que entre el 1860 i el 1890, aproximadament, molta gent va exercir al Pla de Bages. El territori va viure en aquella època el seu gran moment d'esplendor: «el 60 % del territori era vinya», va explicar Cura.
Els 80 m2 que peces i plafons ocupen actualment són el primer pas d'un projecte que es vol més ampli: per aquest motiu, el govern municipal ja ha realitzat el projecte d'obres -i l'ha pressupostat- per estendre el museu al primer pis, on encara es poden veure mobles i dependències de la família que hi vivia. Si el procés es culmina, aquest nou àmbit servirà per parlar de com era la vida en una finca burgesa del Sant Fruitós de final del XIX i començament del XX.
El nou museu ja és una realitat gràcies al treball de dues empreses nascudes a la comarca capdavanteres en el sector dels museus i les exposicions: el Grup Transversal, que va redactar el projecte museístic, i Expomon, que el va executar. Abans que les dues firmes es posessin a treballar, però, van començar a actuar els membres del Col·lectiu de Recerca Històrica de la localitat, una entitat amb una vintena llarga de membres que treballa en favor de la preservació del patrimoni, que serà l'encarregada de gestionar el centre.
Dues destil·leries
Antoni Creus va ser el darrer responsable de fer anar els alambins amb els quals s'elaboraven els productes d'Anís Morell, juntament amb Cal Cura, una de les dues destil·leries que van convertir Sant Fruitós en un poble reconegut en el sector. «A Torroella també hi havia una fassina», recordava l'arxivera Anna Cura.
Davant dels alambins que fa un grapat d'anys ell mateix utilitzava per a l'elaboració de l'anís, Creus rememorava que a l'empresa «hi destil·làvem begudes estomacals, crema de cacau, crema de cafè, ginebres...». Presidint l'àmbit on es mostra aquesta maquinària, llueix un cartell d'Anís Morell.
Durant el recorregut, l'espectador pot gaudir d'una projecció audiovisual que mostra fotografies antigues de les feines de la vinya i el vi, una altra amb etiquetes i ampolles, i un parell més a l'interior de dues tines originals de la casa a les quals el visitant pot accedir perquè es pugui fer una idea de les dimensions que tenien aquest tipus de construccions. En una de les vitrines, hom pot admirar la col·lecció de llevataps del fruitosenc Ramon Brucart, un estri imprescindible per obrir les ampolles de vi que va fer fortuna arreu.
L'obertura del museu, prevista inicialment per al dissabte 27 de juny, va acompanyada de dues publicacions. Marta Genís i Marina Romero han realitzat un quadern didàctic per apropar la memòria de la vinya i el vi als més joves. Per la seva part, Galdric Sala i Dani Casas són els autors d'una sèrie d'opuscles sobre diferents aspectes del mateix tema que es podran obtenir als cellers de la DO del Pla de Bages.
