17 de juny de 2020
17.06.2020
Regió7

La meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents

Plataforma per la Llengua presenta l'InformeCAT i alerta que s'està davant «d'una emergència lingüística»

17.06.2020 | 15:38
El català és la llengua habitual del 66% dels habitants de les comarques centrals

La meitat dels catalans creu que el català, el mallorquí i el valencià són llengües diferents. Segons un estudi del 2019 encarregat per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, només el 44,5% dels habitants de Catalunya "són conscients de la unitat de la llengua catalana". Aquesta és una de les 50 dades incloses en la novena edició de l'InformeCAT que ha presentat l'entitat i que elabora cada any a partir de fonts oficials, mitjans de comunicació i estudis d'elaboració pròpia. En aquest context, Òscar Escuder, president de Plataforma per la Llengua, ha alertat que s'està davant "d'una emergència lingüística" i ha demanat que el català "sigui llengua oficial d'estat".

Escuder ha fet una crida a que el català sigui "llengua oficial d'estat". Ha explicat que això no significa que sigui llengua oficial a tot el territori de l'Estat i ha posat com exemple Bèlgica on hi ha diverses llengües oficials d'estat. Segons ha explicat, ser llengua d'estat "ofereix un blindatge a no tenir problemes" i a protegir l'idioma. El president de Plataforma també ha reclamat que es canviï la legislació "lingüísticament supremacista de l'estat espanyol".

El 34,3% dels catalans tenen el català com a llengua primera, sigui de manera única o juntament amb el castellà. Així ho reflecteix l'Enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de Catalunya 2018, que té en compte totes les persones de més de 15 anys.

La meitat dels habitants de Catalunya creu que el català, el valencià i el mallorquí són llengües diferents. Segons dades d'un estudi encarregat per Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP, només el 44,5% dels habitants de Catalunya "són conscients de la unitat de la llengua catalana". L'enquesta, feta sobre una mostra de 1.602 persones del conjunt de Catalunya entre els dies 1 i 5 de juliol de 2019, mostra que fins el 51% de la població afirma que la llengua que es parla a Catalunya no és la mateixa que la que parlen valencians i mallorquins. Les dades, explica Plataforma, encara són "més preocupants" entre els joves, ja que el 60,9% dels enquestats entre 16 i 29 anys diuen que català, valencià i mallorquí són llengües diferents. La xifra cau al 42% entre els enquestats de més de 60 anys.

A Catalunya, un 1,2% més de la població parla en català als fills el 2018 respecte del 2013, i un terç dels veïns de Barcelona volen aprendre el català o millorar-lo. Entre altres dades, el 7,5% dels residents de Catalunya que són nascuts fora de l'estat espanyol parlen català de manera habitual, segons l'enquesta d'usos lingüístics de la Generalitat de l'any 2018; el 42,3% de la població d'Andorra parla sempre en català a les botigues però només el 18,3% ho fa als grans magatzems; l'ús del català amb els fills augmenta en 121.000 persones entre el 2013 i el 2018 a Catalunya, segons les dades de la darrera enquesta d'usos lingüístics de la població de Catalunya del 2018.

En l'estudi s'indica que la publicació de llibres en català es redueix un 15% en un any. Segons l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), la publicació de llibres en català a l'estat espanyol es va reduir dels 12.041 el 2017 als 10.242 el 2018. Això representa un descens de gairebé el 15%. Així mateix, apunta que només el 19,8% dels llibres que s'exposen en les grans superfícies de Catalunya són en català, segons un estudi que l'entitat ha fet en establiments en què es venen llibres a Catalunya, on ha pogut constatar, apunta, que els llibres en català són molt poc visibles en les grans superfícies. Entre els llibres exposats que s'adreçaven al públic general, el 15,8% eren en català, mentre que la presència del català arribava al 36,8% en el cas dels que s'adreçaven al públic infantil i juvenil.

Plataforma per la Llengua critica que el govern espanyol inverteix zero euros a la producció cinematogràfica en català entre el 2013 i el 2019. Destaca entre altres dades que el 66,7% dels consumidors de Catalunya volen l'etiquetatge en català; de les 134 normes aprovades el 2019 que "imposen" el castellà, 41 afecten el sector privat; hi ha hagut un 11,6% més d'inscrits que l'any anterior als exàmens oficials de català del 2019 a Catalunya; el 92,3% dels algueresos voldrien que els alumnes aprenguessin el català a l'escola, segons dades del 2015; només el 30,6% del jovent de les Illes Balears parla majoritàriament en català amb els companys d'estudi; l'ús del català en els documents notarials el 2018 és del 9,4%, la segona xifra més baixa dels darrers anys; només el 4,3% dels exàmens d'advocacia celebrats en el conjunt de Catalunya, les Illes Balears i el País Valencià el 2019 van ser en català,

Segons l'estudi encarregat per la Plataforma per la Llengua al gabinet estadístic GESOP l'estiu del 2019, el 71,5% dels ciutadans de Catalunya pensen que les institucions de l'estat espanyol no fan prou per protegir i promoure la llengua catalana. Només el 19,9% dels enquestats aproven la política de les institucions generals de l'estat en aquest sentit. Així mateix, l'Enquesta Òmnibus de GESOP feta el gener del 2020 per encàrrec de la Plataforma per la Llengua mostra que un 87,9% dels habitants de Catalunya creuen que els funcionaris de l'Administració central de l'estat espanyol que atenen el públic a Catalunya haurien de conèixer el català, igual que han de conèixer el castellà.

Per altra banda, segons l'informe, el nombre de denúncies per discriminacions policials als catalanoparlants augmenta el 85,7% entre el 2018 i el 2019. Entre l'any 2015 i el 2019 es van produir 122 casos de discriminació, 37 dels quals els van protagonitzar agents de la policia (30,3%). L'any 2018 es van registrar 7 casos policials sobre un total de 25 (28,0%) i el 2019 se'n van registrar 13 sobre un total de 32 (40,6%).

L'informe apunta que el català és la desena llengua de la Unió Eropea en nombre de piulades i la novena en nombre d'usuaris a Twitter. Plataforma ha insistit en què Netflix no ofereix en català 331 pel·lícules que ja tenen versió en aquesta llengua.

Per territoris

En alguns territoris el català continua essent la llengua d'ús habitual d'una gran majoria de la població, com a les Terres de l'Ebre (76,6% amb dades del 2018) o la regió d'Alcoi-Gandia (71,6% amb dades de la Generalitat valenciana del 2015). Seguirien aquests dos territoris, per proporció de parlants habituals, la regió de València sense la ciutat i l'àrea metropolitana (68,2%), les comarques centrals de Catalunya (66%), l'Alt Pirineu i l'Aran (65,2%), les comarques de Ponent (64,2%), i les comarques gironines (61,6%).

Segons l'enquesta d'usos lingüístics del Govern Balear de 2015, Menorca seria l'àmbit insular amb més parlants habituals de català, amb el 61,2%. Després vindria la Franja de Ponent, que segons una enquesta de la Generalitat del mateix any 2014 tindria el 55,9% de parlants habituals.

Per sota hi hauria la part forana de Mallorca (54,3%) i la regió de Castelló (53,5%). Seguiria Andorra, on, segons un estudi de l'any 2018 del seu govern, el 52,1% de la població parlaria amb els amics en català sempre, o conjuntament amb el castellà. Després vindrien el Camp de Tarragona (47,9%), el Penedès (46,5%), la ciutat de Palma (41,3%), l'àmbit metropolità de Barcelona (35,1%), la ciutat de València i l'àrea metropolitana (34,8%), Eivissa i Formentera (32,5%) i la regió d'Alacant (23,4%). En els dos darrers llocs hi hauria, segons dues enquestes de la Generalitat de Catalunya de l'any 2015, l'Alguer –la ciutat catalana de Sardenya– (18,4%), i la Catalunya del Nord (5,7%).

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Cartellera de cine

Bages Centre

Bages Centre

Consulta les pel·lícules i els horaris que es projecten a Manresa.