Les pàgines d'un llibre no són per arrencar, guixar ni doblegar excepte les d'Escape room Educación,Escape room Educación un volum de factura manresana que convida a fer entrar el món lúdic dels escape en la formació d'infants i adolescents. Signat per Ivan Tapia i Jordi Lorente, que han comptat amb el treball imprescindible dels creatius de l'empresa Cocolisto Marta Lentijo i Isaac M. Rovira, l'obra enfila fins a la dotzena els títols que el segell editorial Lunwerg, del grup Planeta, ja ha publicat amb autoria de Tapia, un dels grans especialistes estatals del sector.

«Els escape room se sustenten en tres conceptes bàsics: el temps, perquè si no tens un temps prefixat no és un escape; que el puguis resoldre a partir de la deducció i sense haver de tenir uns coneixements previs de cap tema en concret; i que es faci en equip», explica Tapia. El manresà ja ha venut 120.000 exemplars de la trilogia que va obrir la sèrie de llibres que estenen a un públic molt ampli una forma d'oci -apta per a tots els públics en espais on hi ha incògnites per resoldre- que els darrers anys ha agafat molta volada.

Escape room Educación és un producte inèdit en llengua castellana, com apunten els autors, que vol aprofitar per a la formació dels joves la capacitat que tenen els escape per «treballar competències com el treball en equip», tal com des del món de l'empresa ja fa anys que es va detectar. No en va, Ivan Tapia, fundador de la firma Cocolisto, ubicada a la capital del Bages, és un dissenyador d'enigmes que ha treballat per a multinacionals com Danone i el Banco Santander, entre moltes altres.

El llibre planteja quatre històries que posen a prova tant les habilitats dels jugadors en relació amb la necessitat del col·lectiu com les matèries d'art, història, matemàtiques... que s'imparteixen a classe. Per aquest motiu, cada narració s'adreça a una edat concreta. Un dels enigmes, per exemple, és la recerca que han de dur a terme uns estudiants per posar en marxar una impressora i poder obtenir així l'examen sorpresa que els professors els han preparat.

«El joc és una eina educativa magnífica», explica Lorente, pedagog amb una llarga trajectòria en el camp dels jocs de taula: «Et permet dur a terme maneres diferents d'avaluació». Els llibres són objectes de gaudi solitari, però tant aquest com els anteriors exigeixen que els maltractin: retallant les pàgines, donant-los formes, analitzant les pistes que els donen, el grup ha de muntar les peces de la resposta talment com un puzle on al final tot encaixa.

«No tots els escape room són per a tothom, però n'hi ha un per a cada persona», afirma Tapia sobre la transversalitat d'aquesta gènere que transita entre el lleure i l'aprenentatge. «Un bon escape

«No es tracta de posar nota a un alumne a partir de la seva participació en un joc», matisa Lorente, però «els escape tenen tirada entre el professorat i no tinc cap dubte que serà un instruments més que tindran els docents per avaluar les competències dels estudiants». A més, Lorente i Tapia veuen en el llibre una possibilitat de generar debat entre els joves sobre temes que sorgeixen durant la partida.

Els autors són conscients que el llibre s'exhaureix en el primer i últim ús: cada història, per conservar l'essència dels escape, s'ha de poder resoldre en una hora. I les pàgines, un cop arrencades, ja no tenen més utilitat. Però Tapia defensa que «l'experiència ha de ser el més potent possible» i, per aquest motiu, els fulls es dobleguen, s'estripen, es pinten... «És un llibre, però sobretot és un joc», referma.

Si la seva proposta troba ressò entre el professorat, podrem veure a les aules grups de noies i nois que aprenen a treballar en equip, a distribuir feines, a afavorir el consens davant del lideratge únic i altres habilitats molt necessàries per a la formació de ciutadans lliures i responsables.