? El mòbil vibra. És la Berta dient-te que et connectis a la videoconferència, que només hi faltes tu, un altre cop. Busques en el teu ventall d'excuses quina utilitzaràs avui. El sofregit al foc, l'article per acabar, la connexió que falla. Qualsevol cosa menys la veritat: que t'incomoda la imatge que la pantalla et retorna, que t'hi mires i no t'hi veus. Que les inseguretats que ofegaves en concerts, cerveses, sopars i sexe ocasional ara afloren constantment a la superfície. Que de tant desfer-te en elogis pels altres has acabat perdent la teva pròpia forma. Que estàs tancada a casa amb la teva pitjor enemiga i que no és altra que tu mateixa.

Però els dies van passant. I trobes bressol en els llibres de l'últim Sant Jordi i recorres carreteres balcàniques, vius a bord d'un transatlàntic, fas un cafè amb Virginia Woolf. I amb la música emmudeixes el cric-crac dels corcs, que, imperceptibles a les orelles dels altres, t'anaven rossegant l'ànima. I treus el llençol que cobria el mirall i recuperes la càmera i t'observes i et fotografies des de tots els angles. I t'acaricies racons del cos que deixaves sempre a la sort de mans desconegudes i sents com onades de plaer et desborden tots els dics. I els dies van passant i vas aprenent a habitar el teu cos, a deixar de sobreviure'l i començar a viure'l.

El mòbil vibra. La Berta t'envia una invitació per unir-te a la videotrucada. I l'acceptes. T'acceptes. I ves que no sigui aquest l'acte d'amor més revolucionari que hagis fet mai.