A l'octubre i si la pandèmia no ho impedeix, arribarà a les llibreries Confinamiento Confinamiento(Catedral), un llibre escrit el 2005 per l'autor de best-sellers escocès Peter May que les editorials van rebutjar per massa «irreal». El manuscrit situa Londres com a epicentre d'un virus letal en una història que descriu els carrers deserts, el sistema de salut col·lapsat, l'economia aturada i l'ingrés del primer ministre britànic a l'Hospital St. Thomas. Sí, on va estar internat Boris Johnson.
El coronavirus s'ha revelat també com un filó literari en forma d'assajos d'urgència, com Pandemia Pandemia(Anagrama), del filòsof eslovè Slavoj ?i?ek, una reflexió «sobre la crisi» i la seva relació amb «la política, l'economia, la por i les llibertats»; ha apuntat a les reedicions divulgatives, com Les grans epidèmies modernes,Les grans epidèmies modernes de l'investigador gironí Salvador Macip; i ha accelerat la recuperació d'obres clàssiques com Diario del año de la peste, Diario del año de la pestede Daniel Defoe (reeditat per Alba Editorial i Impedimenta), després del creixement de vendes de títols com La pesta, d'Albert Camus, o Assaig sobre la ceguesa, Assaig sobre la ceguesa,de José Saramago.
Però n'hi ha molts més que han tret la pols de les prestatgeries, com l'apocalíptica El último hombre, de l'autora de Frankenstein, Mary Shelley, del 1826; La màscara de la mort vermella, del mestre Edgard Allan Poe, del 1848; Els promesos, d'Alessandro Manzoni (1827); El húsar en el tejado, de Jean Giono, del 1951; El quadern gris, de Josep Pla, del 1966, o La danza de la muerte, de Stephen King, del 1978.
En aquestes pàgines trobaran vuit propostes de lectura, novetats d'aquests últims mesos. Alguns acabats de sortir del forn, com la crònica periodística de José María Sánchez Lázaro La máscara del coronavirus; d'altres editats en el seu moment en fotmat e-book amb la intenció de posar ciència a la desinformació, com No tocar, No tocarde la química i divulgadora científica Deborah García Bello; títols de referència com Contagio, una obra de fa vuit anys de David Quammen sobre les malalties causades per virus d'origen animal; títols encara no publicats, com Lo viral, de Jorge Carrión; infantils i gratuïts, com La Rosa contra el virus;La Rosa contra el virus i fins i tot la novel·la de Dean Koontz publicada fa quasi quaranta anys que ha fet explotar les xarxes.
«La máscara del coronavirus»
José María Sánchez Lázaro. Ediciones Doce Calles (2020). 124 pàgines. 15 euros.
El periodista de Leganés Chema Lázaro signa el primer llibre periodístic sobre l'evolució de la pandèmia de la covid-19 a l'Estat. La máscara del coronavirus narra, en format de bitàcola, des que es va tenir constància oficial dels primers morts, el gener del 2020 a la Xina, els primers casos a Espanya, l'anunci de l'OMS com a nova pandèmia, l'emergència sanitària, la mort de milers de persones i fins a la darrera pròrroga de l'estat d'alarma i les fases de la desescalada. També, l'impacte econòmic, el teletreball i les mesures contra un possible rebrot. Lázaro presenta el seu llibre com «un tribut a les persones que han mort als hospitals, en les residències d'ancians i en els domicilis particulars i a la tasca de l'exèrcit de sanitaris que «ha lluitat contra la pandèmia», explica l'autor. Lázaro va ser el primer periodista que va locutar per la ràdio (Radio 5) la confirmació del govern xinès dels primers quatre morts a Wuhan.
«Lo viral»
Jorge Carrión. Galaxia Gutenberg (2020). A la venda l'1 de juliol. 176 pàgines. 14,90 euros.
L'escriptor i director del Màster en Creació Literària de la UPF-BSM, Jorge Carrión, articulista d'opinió en espanyol a The New York Times i a La Vanguardia, autor dels assajos Librerías (2013), Barcelona. Libro de los pasajes (2017) i Contra Amazon (2019), publicarà l'1 de juliol a Galaxia Gutenberg Lo viral, on es planteja una sèrie de preguntes que situen el virus en el context de la cultura contemporània i del concepte de viralitat digital. Així, es planteja quina fita ha marcat l'inici del segle XXI: la caiguda de les Tor-res Bessones de Nova York, o acabem d'entrar-hi ara, amb l'arribada de la pandèmia? El SARS-CoV-2 és el primer patogen cíborg? Netflix, Zoom o Amazon són multinacionals pandèmiques? Com es pot representar la transformació de la ciència-ficció en realitat quotidiana? Lo viral vol ser, alhora, una reconstrucció històrica dels primers mesos del coronavirus, un assaig fragmentari sobre la viralitat digital, la memòria d'una biblioteca en quarantena, un experiment de crítica cultura i un diari «fake».
«No tocar»
Deborah García Bello. Paidos (2020). E-Book. 3,99 euros.
Què es un virus? Què es un bacteri?
I la covid-19, què es exactament i com ens està afectant? Quines són les mesures més efectives per protegir-nos del coronavirus? La divulgadora científica Deborah García Bello va escriure durant el confinament No tocar. Ciencia contra la desinformación en la pandèmia de la Covid-19, un assaig d'urgència en què tracta d'explicar -a través de la ciència- el perquè és necessari seguir les recomanacions sanitàries com rentar-se bé les mans amb sabó i mantenir la distància amb la resta de persones quan no sabem si estan infectades. García Bello reflexiona també sobre la «pandèmia de la desinformació» que ha acompanyat tot aquest procés. Des de les teories de la conspiració -com l'afirmació que aquest coronavirus va sortir d'un laboratori- fins als falsos remeis per curar la malaltia. La química i divulgadora científica prioritza en el llibre conceptes bàsics per al dia a dia: com usar bé les mascaretes, com rentar la roba (sí, encara hi ha dubtes), treure's o no les sabates i utilitzar o no els guants...
«Pandemocracia»
Daniel Innerarity. Galaxia Gutenberg (2020). 136 pàgines. 14,90 euros.
El filòsof basc Daniel Innerarity, catedràtic de Filosofia Política, director de l'Institut de Governança Democràtica i professor a l'Institut Europeu de Florència, va publicar a final de maig Pandemocracia, una filosofía de la crisis del coronavirus (Galaxia Gutenberg), en el qual actualitza la seva teoria respecte a la incapacitat de les democràcies contemporànies de gestionar les crisis: «el passat ja dona poques lliçons». Per la pensador basc, no es va saber preveure la crisi sanitària perquè «la nostra capacitat estratègica per explorar el futur i observar les tendències latents en la societat està molt disminuïda per una atenció exclusiva en les urgències del dia a dia». Segons Innerarity, un dels debats dels propers anys serà sobre «quin nivell de govern és més competent per a segons quin tipus de decisions». A Pandemocracia, explica per què creu que les institucions europees sortiran reforçades «quant als instruments concrets per a la gestió de riscos sanitaris que han desbordat els instruments nacionals».
«Contagio»
David Quammen. Editorial Debate (2020). 624 pàgines. 23,90 euros.
Publicat fa vuit anys i reeditat en plena pandèmia, Contagio. La evolución de las pandemias (Debate), del prestigiós periodista científic David Quammen (Cincinnati, Ohio, 1948) s'ha convertit en una obra de referència mundial sobre les malalties causades per virus d'orígen animal. El seu subtítol en anglès «Infeccions animals i la pròxima pandèmia humana» ja advertia del que ha acabat passant. Quammen se summergeix en la història recent d'aquestes malalties zoonòtiques i persegueix el seu rastre en companyia dels millors científics del món en la selva centroafricana, en les coves de la Xina meridional o en els terrats de Bangla Desh, però també en els sofisticats laboratoris on s'investiguen virus letals enmig d'extremes mesures de seguretat. Contagio es llegeix com un thriller, ple de pistes i interrogants i amb la mirada posada en l'aparició del SARS-CoV-2. Contagio va ser premiat el 2013 amb el Wilson Literary Science Writing Award. A Debate també ha publicat El árbol enmarañado (2019).
«Les grans epidèmies modernes»
Salvador Macip. La Campana. 280 pàgines. 17,90 euros
L'editorial La Campana va reeditar a final de març en suport electrònic i a mitjan abril en paper Les grans epidèmies modernes, de l'investigador Salvador Macip (Blanes, 1970), un assaig publicat el 2010 que explica «el secret dels virus» en una versió que ara s'ha actualitzat per la crisi provocada per la pandèmia del coronavirus. Macip, que viu i treballa a la Gran Bretanya i que també ha investigat als Estats Units, aborda la qüestió de les malalties infeccioses com un «problema global» que s'inicia en un racó del planeta i que, pel nostre actual estil de vida, s'estén ràpidament. El científic no amaga que les pandèmies continuaran sent «freqüents» i adverteix que, sense la «cooperació» de la gent, no s'hi podrà fer front «amb garanties d'èxit». Treballant perquè els microbis deixin de ser «uns grans desconeguts», el llibre de Macip, amè, divulgatiu i gens demagògic, permet entendre millor què vol dir «compartir el planeta amb tots aquests enemics invisibles».
«Los ojos de la oscuridad»
Dean Koontz. RBA. 368 pàgines. 19 euros.
El 1981, l'escriptor nord-americà Dean Koontz (Pennsilvània, 1945) va publicar amb el pseudònim de Leigh Nichols The Eyes of Darkness, una novel·la protagonitzada per un virus letal anomenat Gorki-400. El 1989, ja com a Dean Koontz, va sortir l'edició definitiva, va canviar la Unió Soviètica com a país creador del virus letal per la Xina i el va reanomenar Wuhan-400. La novel·la recull, evidentment, l'existència d'una virulenta epidèmia. Los ojos de la oscuridad ja estava descatalogat però les xarxes socials van explotar i RBA ja el té al catàleg des del mes d'abril. L'escriptor nord-americà de terror i suspens va descriure un virus letal que afectava només els humans i situava l'origen de la infecció en la mateixa ciutat xinesa que ha estat el focus de la pandèmia. Això sí, en la ficció és molt més mortífer. Curiositat a banda, les diferències entre el Wuhan-400 i la covid-19 són nombroses. D'entrada, no és una creació de laboratori. Una novel·la per a convençuts de les casualitats.
«La Rosa contra el virus»
Mercè Bermejo. Editorial Sentir. Gratuït. Per a nens i nenes de 4 a 10 anys.
L'editorial Sentir, especialitzada en psicologia, va publicar el març l'obra digital La Rosa contra el virus. Conte per explicar el coronavirus i altres virus possibles, de Mercè Bermejo, directora de Sentir, en col·laboració amb el Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya. L'obra es dirigeix a nens i nenes entre 4 i 10 anys i té com a objectiu explicar als més petits, acompanyats dels pares, de la forma més senzilla i clara, què és un virus i ajudar-los a gestionar les seves emocions. Al final del conte, hi ha un apartat de recomanacions per a adults adaptades als nens. El conte, que és gratuït, i es pot descarregar al web de Sentir, dona una gran importància a la prevenció de la malaltia a través de mesures d'higiene i reduint situacions d'alarma que afecten els menors. Un altre conte adreçat als més petits és L'Alícia i el coronavirus, de l'investigador Salvador Macip amb il·lustracions d'Emilio González Urberuaga (Flamboyant).
