Ha tornat el teatre a Manresa, amb la discreció d'obrir l'escenari de la petita sala de la parròquia Sant Josep del Poble Nou, però amb l'ambició d'un grup local, Nostra Llar, de representar-hi un dels textos que més han triomfat en les darreres dècades a teatres d'arreu del món, Pels pèls. Un retorn que arriba, també, amb la satisfacció de veure un elenc d'actors manresans que garanteixen dues hores de riure mentre la policia intenta discernir, amb la complicitat indispensable del públic, qui pot ser l'assassí de la veïna del segon pis de la perruqueria Toni's. L'estrena havia de produir-se a l'entorn de Sant Josep, al març, quan el barri celebra les seves festes, però la covid-19 i les seves circumstàncies l'han traslladat a aquest cap de setmana. Divendres va tenir lloc la primera funció i va ser molt aplaudida.

La capacitat de la sala és d'una seixantena de persones, però durant els 4 caps de setmana de representacions es redueix a 30, seguint les prescripcions del govern. Públic que ha d'anar amb mascareta durant la funció, obra que s'ha hagut d'adaptar als requeriments sanitaris del moment, però, sobretot, un thriller que fa riure, que fa que el públic surti de la sala amb la felicitat retratada a la cara. Però la gràcia de l'escenografia i de l'acció no és només la dimensió i la proximitat entre l'actor i el públic en un teatre de petit format, sinó veure com se les han enginyat per transformar l'espai en un saló de bellesa. I com saben aprofitar el centre de la sala i el petit escenari per dur-hi a terme una representació amb públic a tres bandes. En aquest sentit, el grup ja ha treballat sobre aquest model en els Pastorets i Flor de Nit.

L'obra de l'autor alemany Paul Portner, que arriba en la versió que en va fer Guillem-Jordi Graells, ja és un text de molt nivell teatral en si mateix. A partir d'una trama relativament trivial desenvolupa tot el seu potencial en un joc entre l'actor i el públic, amb diversos finals oberts, i on pren molta importància la improvisació. L'exigència que suposa per als actors és un dels grans valors del text.

El joc i el repte que proposa Portner requereix d'actors entrenats per a aquestes situacions, i el grup que ha dirigit el manresà Jordi Gener mostra, a part del valor individual dels actors, les moltes hores d'assaig que hi ha al darrere. El mateix Gener interpreta el paper sobre el quan pivota tota l'acció de relació amb el públic, el comissari Nico Romero, que serà l'encarregat de dur la investigació amb els testimonis (el públic) que han estat a la sala en el moment en què s'ha conegut el crim. Romero ha de lluitar amb els assistents i les preguntes que li plantegen, però també amb els personatges que són acusats de l'assassinat: Toni Vidal, el perruquer, i responsables de la botiga (Guillem Cirera); la seva auxiliar, Alícia Marco (Núria Miras); i dos clients molt particulars, l'adinerada senyora Elisenda Peris i Verger de Surroca (Teti Canal) i l'antiquari Eduard Llorens (Carles Castro). El comissari té la col·laboració de Tina Tordera (Clara Badia), una subinspectora que és la seva mà dreta en la investigació i en la conducció del desenllaç. El pes de l'obra recau sobre els sis actors, però la força resideix en la improvisació dels actors i en el setè actor que mai no ha assajat la representació, el públic.