El Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, amb motiu dels 125 anys del seu naixement, impulsa l'Any Palmira Jaquetti Isant, començat amb un acte inaugural, a l'Ateneu Barcelonès, el 2 de març passat, i es clausurarà coincidint amb el 68è aniversari de la seva mort (8 de maig del 2021).

Palmira Jaquetti i Isant (Barcelona, 21 de setembre del 1895-els Monjos, 8 de maig del 1963) va ser poetessa, folklorista, escriptora, compositora i traductora. Es llicencià en Filosofia i Lletres (1927) i va exercir de professora de francès i de música a l'institut Montserrat. Va tenir una vida molt plena i amb moltes activitats culturals durant la seva vida.

Com a escriptora i poetessa, publicà L'estel dins la llar (1938), poemari sobre temes domèstics amb un estil que tendeix cap a l'expressió musical; Roda de Nadals (1949), opuscles de cançons populars musicades per ella, i nou llibres inèdits de poesia, com un altre recull poètic, titulat Vies, guanyador de la Viola dels Jocs Florals de la Llengua Catalana (l'Alguer, 1961). Col·laborà, també, a la revista Serra d'Or.

L'escriptor i poeta Osvald Cardona i Roig (1914-1987) li dedicà un escrit de record a la revista Serra d'Or (n. 2-3, febrer-març 1964), remarcant: «La poesia de Palmira Jaquetti era d'una fina sensibilitat, enjogassada, gairebé epigramàtica en el primer volum, que recollia cançons i joguines, sempre musicals, sempre femenines en la intenció i en els temes, enaltint una feliç existència domèstica. [...] Una preocupació vital, cristiana, en un viure senzill i clar d'expressió, li elevava la qualitat del lirisme. Així reedificava la il·lusió i l'esperança».

Jaquetti, com a compositora i harmonitzadora, publicà Cançons d'infants, Trenta cançons nadalenques i Himnes; i com a folklorista participà molt activament en l'Obra del Cançoner Popular, per al qual va recollir 10.000 fixes durant els anys 1926-1929 i el 1933.

Entre nosaltres, a Manresa, una descendent col·lateral seva, la doctora en dret Maria Àngels Clotet i Miró, està treballant en la recerca de la seva vida, dins de la família Isant.

La meva relació amb Jaquetti ve donada per dos treballs etnomusicològics que vaig realitzar. En el llibre Els Goigs: de Catalunya al món. Una forma musical culta i popular (2015), junt amb el Dr. Antonio Ezquerro, vam incloure els Goigs de sant Pelegrí d'Arties (1953), com a mostra d'una autoria singular, la música, el text i el dibuix són de Palmira Jaquetti.

D'altra banda, dins de la missió per a l'Obra del Cançoner Popular de Catalunya, que va portar a terme amb Maria Carbó, a la Seu d'Urgell, Jaquetti va recollir la cançó Aquest any farem bugada (anònima), que li va cantar Dolors Soler (de 40 anys), filla de Gósol, el 17 de juliol del 1925 (OCPC-C-29), amb aquest text: «Aquest any farem bugada / i l'any que ve la passarem. / Si això fem, no filarem gaire, / si això fem, no filarem». La melodia de la cançó és un fragment del Ball de l'Esquerrana, que vaig incloure en el meu estudi musical sobre el ball en el llibre L'Esquerrana, un ball de relació social, de Montserrat Garrich (Consell Cultural Valls d'Àneu, 2016).

A Palmira Jaquetti i Isant, malgrat la seva molt meritòria aportació a la cultura catalana des de diversos àmbits, se l'ha ignorat. Ha arribat l'hora de canviar les coses. Manresa hauria de valorar el seu important llegat amb algun reconeixement i, alhora, en l'avinentesa que dona l'impuls de celebrar l'Any Palmira Jaquetti, organitzant diverses activitats per remarcar i divulgar la seva obra.