Ja no en diu presentació. En diu «acció». I això és el que prepara el columnista i gestor cultural manresà Pep Garcia (Vic, 1964) per «compartir» el llibre No recordo haver escrit res de tot això (Parcir Edicions), un recull de 117 articles publicats a Regió7 entre el 2007 i el 2020. El xou l'hauria d'haver muntat el 17 d'abril passat però el confinament va fer que, tot just aquell dia, el llibre arribés a unes llibreries encara tancades i pendents de les comandes prèvies d'un Sant Jordi que no es va celebrar. Així les coses, i convençut que, després d'haver viscut una pandèmia, el que volem és «comptar-nos» per celebrar que estem bé, Garcia convida tothom qui vulgui dilluns que ve, 6 de juliol, a 2/4 de 8 del vespre, a la sala El Sielu. Per retrobar-se, explicar (això ho faran els seus còmplices) i brindar (això ho farà tothom).

La no-presentació («el llibre ja no és ni nou», riu) serà, explica, «un xic diferent de la pensada abans del confinament» però mantindrà «l'essència» en aquests temps de «mascaretes i gel» i encara amb «massa por d'estar massa junts»... excepte a les terrasses. La capacitat de la sala serà limitada i l'entrada, numerada, per a poc més d'un centenar de persones. Garcia ja ha enviat una invitació a tothom qui, en ple període de confinament (una cinquantena), li va fer confiança i va comprar un llibre que recull més d'un centenar de les millors «píndoles de tauleta de nit» -la seva definició dels articles- de les més de 600 que ha publicat en 13 anys en aquest diari i que va «recuperar, rellegir i revisar» per al format literari.

I què passarà, el dilluns 6 de juliol? La periodista i columnista també de Regió7 Anna Vilajosana serà el pal de paller d'aquesta acció que navegarà entre preguntes i respostes i que tindrà «6 col·laboradors especials», encara que, avui, algun d'ells encara no ho sàpiga. Garcia avisa que ell ja ha escrit «i ja he explicat el que volia explicar»... encara que no ho recordi. I s'explica: «Jo soc deixeble de Bob Dylan. Una vegada, després d'un concert, li van demanar què havia volgut fer i ell va contestar: 'jo he vingut a fer el que he vingut a fer'». Per tant, Garcia ja ha fet el llibre i potser algú altre, com un advocat, un metge, un psiquiatre o un amic, podrà respondre les preguntes del públic. «I si no n'hi ha, de preguntes, anirem directes al brindis», diu. Xou a banda, la intenció, remarca, és «compartir el llibre i compartir emocions i, a partir dels articles, parlar de la vida i recordar els que no hi són», alguns dels quals noms propis d'uns articles que han buscat narrar històries amb una mirada de murri i un personal sentit de l'humor.

No recordo haver escrit res de tot això té, a més de la introducció de l'autor, el pròleg del director d'aquest diari, Marc Marcè, i un epíleg del degà de les lletres manresanes, Josep Tomàs Cabot. El disseny de la portada és de Jordi Mestres. El llibre s'obre amb El Manel, el teatre i la capitalitat, per començar, el mateix article amb què l'11 de novembre del 2007 va iniciar aquesta col·laboració dominical a Regió7, quan Marcè li ho va proposar. I acaba amb el publicat el 8 d'abril del 2018, titulat Fujo del soroll, busco la calma i et busco a tu. Com explicava, tenia clar que serien «el primer i l'últim», tot i que va dubtar amb el publicat el 15 de març d'enguany, Teníem plans. Dilluns que ve n'hi torna a haver, de plans.