A hores d'ara els arrossega l'alegria d'haver acabat d'assolir l'objectiu del micromecenatge (3.000 euros) per tirar endavant l'enregistrament de Gotes, el que serà el primer disc del duet Aixopluc, format tot just a final d'any. La santjoanenca Queralt Valls (Barcelona, 1995), que toca el violí i la viola; i el santpedorenc Joel Díaz (Abrera, 1993), amo de les tecles de l'acordió i el piano, van impulsar el projecte en considerar que «teníem prou referents per crear una marca personal». El premi Robert Pellicer de Girona, obtingut just abans del confinament, els donarà l'oportunitat d'estrenar el disc, amb un total de 10 temes instrumentals de creació pròpia que promouen el ball tradicional, en el marc de l'Humus de la Fira Mediterrània. Abans, també arran del guardó, tenen previst actuar al Berguedà Folk, que se celebrarà el setembre a Cal Pons de Puig-reig.

Valls i Díaz han estudiat plegats a l'ESMUC, on han tocat amb un grup de música de cambra; i tots dos han format part durant cinc anys del grup folk Companyia Torreta. Havent compartit «molts espais musicals», els dos amics van començar a compartir pis a Santpedor i va ser quan va néixer Aixopluc, un projecte musical que ha tret «el màxim suc creatiu» del confinament. Amb l'empenta que els va donar el premi Robert Pellicer, han compost «més de la meitat» de Gotes durant les setmanes que no es podia sortir de casa. Abans d'això tenien mitja dotzena de temes que són els que van tocar a Girona per obtenir el premi.

Si amb la Companyia Torreta han fet moltes versiones de cançons de música tradicional, amb Aixopluc es tracta de crear peces d'autor folk per animar a ballar: balls plans, sardanes curtes, cercles, borreies, valsos, xotis... Díaz tenia al cap des de feia temps d'aportar la sonoritat del piano al folk, on no és un instrument habitual: «Transcendeix els tòpics, però la música és igualment vàlida per ballar. En la nostra música es noten els tres vessants que ens hem format: la clàssica del romanticisme; la tradicional, que és la base; i la música moderna».

En aquest primer disc d'Aixopluc -«una paraula que sona inequívocament catalana i que lliga amb el caire íntim que volem donar a la nostra música i a l'acollida del públic i els balladors»-, la idea és «extreure molt de suc als instruments, experimentar-hi» i per això serà sense veu «perquè a vegades condiciona la percepció de la música i volem buscar-hi un significat obert». I sempre basant-se en l'objectiu de fer ballar: durant el confinament enregistraven el que creaven i feien tallers de ball per veure si funcionava, en una mena d'assaig-error. Així, les peces de Gotes neixen de l'experiència prèvia com a músics i balladors de Valls i Díaz: «Hem pogut tractar la música tradicional a l'ESMUC, tocar al Centre Artesà Tradicionarius (CAT) de Gràcia, participar en festivals de de música tradicional a França... La música folk és viva; hem tocat moltes nits per assolir bagatge».

Les Gotes també són les aportacions de 92 mecenes que els permetran entrar, d'aquí a tres setmanes, a l'estudi de gravació litel.cat de Sergi Torricelli a Solsona. «No les teníem totes amb el micromecenatge, per la situació econòmica complicada per la qual passa tothom, però la gent del món del folk s'ha implicat per poder tirar el disc endavant», i afegeixen: «Tenim feina feta, però ara comença tot: ara va de debò».