Farem el bolo que teníem planejat». Maria Ribot, el cinquanta per cent del duet que comparteix amb Jo Jet, remarca les «ganes» de retrobar-se amb el públic i poder presentar, finalment, el seu últim disc, sant llorenç. El confinament els va enganxar amb el treball acabat de sortir del forn i sense concerts. Avui (20 h), acompanyats del bateria Josep Cordobés, seran els encarregats d'alçar el teló del teatre Kursaal de Manresa amb el concert que obrirà al públic l'equipament després d'un tancament de gairebé quatre mesos. Les mesures de seguretat faran que la Sala Gran llueixi únicament amb la meitat de la seva capacitat i amb l'obligatorietat que el públic porti la mascareta durant el concert. «És cert que serà estrany veure llocs buits, però buscarem el caliu. Les ganes ho poden tot», remarca Ribot.
Jo Jet i Maria Ribot publicaven sant llorenç el 29 de febrer. Quinze dies després es decretava l'estat d'alarma i, com ells mateixos explicaven a aquest diari, vivien amb «resignació» la frenada total. Diu Ribot que el concert d'avui -es va suspendre el 4 d'abril- permetrà veure en un escenari un duet que, amb el seu tercer treball, que defineix d'«intens» i inspirat en Serà un dia que durarà anys, d'Ovidi Montllor, ha buscat «trencar una línia» tant musical com escènica. Començant per la incorporació del bateria Josep Cordobés.
Amb un joc de llums amb l'eix a la bateria, el concert no tindrà tantes paraules. «No xerrem, com ho fèiem abans. És tot més musical, amb molta energia», en una actitud que s'allunya de l'intimisme que ha caracteritzat el duet des que el 2014 es va estrenar amb Viatges i flors. De fet, remarca Ribot, «sense perdre l'essència, hem volgut ser més 'gamberros', extremar el llenguatge», el que explica la producció del basc Karlos Osinaga (Jaio.Musika.Hil, de Berri Txarrak) amb qui han aconseguit una mirada «'punk' amb sensibilitat per al projecte». I amb Cordobés?. «El Josep és un músic brutal, el triangle que ens equilibra i que ens fa sentir més músics».
Per a Ribot, les cançons del disc són, majoritàriament, «molt explosives», amb un parell que rememoren els seus orígens: sant llorenç i estiu 27. Viscut, escrit i enregistrat en gran part a Sant Llorenç de Morunys - on Jo Jet ha estiuejat «tota la vida» i on Maria Ribot hi va «treballar»-, sant llorenç ret homenatge a «l'estiu d'infantesa de cadascú i al pas de les generacions». Una temàtica molt «definida» però, alhora, «molt oberta perquè tothom la interpreti a la seva manera». Perquè tothom té el seu sant llorenç. D'aquí les minúscules del títol. Tot i que el disc sura per aquest llegat emocional que deixa el pas de les generacions sobre les persones o els llocs, «res no és premeditat: plorem les cançons, les mirem en perspectiva com a projecte global. Quan componem deixem anar el que ens està passant en aquell moment vital». Així, el nou projecte -creat en equip amb Elisabet Mateu, Ignasi Àvila i Raquel Albareda- és una proposta que oscil·la a partir dels quatre senzills publicats la tardor i recopilats a l'EP 121 Kºº, «com a noves formes de relacionar-nos», ja amb Cordobés, i l'«estiu, el pas de les generacions» que porta el pes a sant llorenç.
Però, malgrat la il·lusió, Ribot no nega que la situació actual els fa estar encara «molt perduts. Tota la feina que vam fer en un any i mig es va estroncar. Ara costa saber si sant llorenç és un disc nou o ja antic». Però no hi ha temps per lamentar-se: «Batallarem com fins ara. Avui ens retrobarem».
