El juliol no se solen fer representacions als Carlins, el teatre del nucli antic de Manresa, però aquest és un juliol postconfinament i l'entitat que el gestiona va decidir obrir portes «com més aviat millor, per donar vida a l'equipament, i tothom va respondre ràpidament en positiu: hi ha ganes d'aixecar el teló», asse-nyala Txell Vall, integrant de la junta dels Carlins.

La primera proposta del grup de teatre va ser portar a escena Frivolitats , presentat en el darrer Tocats de Lletra, però «és un cabaret, ens tocàvem massa, hi havia massa gent a l'escenari... i no era adient per la situació actual», argumenta Fina Tapias, directora d'aquest muntatge i també de Kòmplices , el que finalment s'ha escollit per a la reobertura. S'ha retrocedit fins al Tocats de lletra del 2016 per recuperar un espectacle a base de monòlegs, amb dos actors com a màxim a l'escenari, fet que «permet mantenir la distància». Però hi ha un altre aspecte d'aquesta proposta que els satisfà: que és de km 0. Els textos són del col·lectiu Narradors de la Catalunya Central i la interpretació és a càrrec d'actors i actrius de la casa.

Kòmplices és un reguitzell de confessions de crims, amb ironia i humor negre, a càrrec de personatges ben variats: «Hi ha finals sorprenents que donen la volta al que t'estàs imaginant. Són petites històries molt intenses. Els autors no sabien què escrivia el del costat i la veritat és que no hi ha repeticions, i això permet construir una obra amb clarobscurs extraordinària», exposa Tapias. Es representaran deu escenes: Hi ha morts per donar i per vendre , escrita per Josep M. Aloy i interpretada per Maribel Montardit; Abans de la batalla , de Jordi Cussà i amb Joan Domènech i Sergi Gamisans; Gustave , de David Clusellas i amb Pere Font; Orelles , de Jordi Estrada i amb Ton Armengol; Autoconfessió , de Joan Pinyol i amb Carles Claret; S'ha escrit un crim , de Pilar Duocastella i amb Maria Sáenz i Maribel Montardit; Ignota , de Josep M. Solà i amb Txell Vall i Pere Font; El pis era meu , de Montserrat Vilarmau i amb Aleix Compte; Altrament , de Jaume Serra Fontelles i amb Àngels Torrens i Carles Claret; i Un detall verbal , de Jordi Santasusagna i amb Nasi Rius.

Per assajar, han trobat un «espai controlat» al garatge de casa de la mateixa Fina Tapias. Els actors no han coincidit si no actuaven en la mateixa escena (com a màxim dos) i no han trepitjat escenari («per trobar-se amb l'espai real») fins aquesta setmana. No coincidiran tots plegats fins a l'assaig general d'avui: «Hi ha gent que encara no s'ha vist! Estem molt contentes de retornar a l'activitat teatral: xafar l'escenari i compartir amb el públic aquesta experiència extraordinària», apunta Àngels Torrens, que, a més d'actuar al muntatge, ha fet d'ajudant de direcció.

Recuperar un muntatge ja estrenat ha permès a les directores «trobar-hi nous matisos, i ara els textos són més rics pel que fa a interpretació. Teníem ganes de crear de nou als assajos i ha estat enriquidor», explica Torrens. Per a Tapias se sumen dos fets emotius a Kòmplices : d'una banda, el text del pròleg és del seu marit, Josep Maria Aloy, traspassat el febrer («és l'única vegada que havia participat al Tocats i em fa especial il·lusió»); i, d'altra banda, el seu fill petit, Bernat Aloy, és l'autor de la música electrònica que afegeix suspens a l'obra.

El confinament va atrapar la sala Els Carlins, acabada de rehabilitar, amb molts projectes en marxa, com la reobertura del bar, i ara es tracta de començar de nou, amb totes les mesures sanitàries que calgui (ocupació del 50%, un QR per accedir al programa de mà...), però també amb la màxima il·lusió. «Retrobar-se amb els companys i el públic és un raig de sol», diu Vall.