«Visito el Konvent per primer cop però tinc molt bones referències de Bru Ferri, el meu alumne, que va ser qui em va convidar». El prestigiós pianista i compositor Marco Mezquida (Maó, 1987) -músic inquiet, versàtil, incansable- serà avui a Cal Rosal (19 h) per obrir el Konvent Piano, festival que proposa un recorregut per tres generacions actuals de pianistes. Mezquida, que, confinament a banda, viu entre avions, té una envejable agenda de concerts, fins avui, amb una trentena de recitals fins a final d'any. Visita la Catalunya Central després que el 13 març se suspengués el concert que havia de fer amb Ernesto Aurignac i Ramon Prats (M.A.P.) al circuit MAM i al Vermell Festival. Dissabte torna a Menorca per estrenar Beethoven Collage, ajornat per la pandèmia.

Avui, amb piano sol.

Sí. És una alegria poder oferir un format tan íntim com el piano sol i veure com diferents músics ens relacionem amb el mateix instrument però cadascú amb la seva personalitat, musicalitat i món interior propi. Un mateix piano que no sonarà igual. Aquesta és la preciositat de l'art: un llenç en blanc per poder-se expressar, sentir-se lliure i connectar, amb tu i amb el públic.

Connectar és el que el mou?

Absolutament. Comunicar i compartir. De vegades amb altres músics i formacions a escena i, en aquest cas, amb un viatge musical a piano sol. No tinc cap programa preestablert, dependrà de mi, del dia, del present... Quan m'assec al piano sento la llibertat i això porta a la improvisació lliure.

La improvisació no s'improvisa.

Neix del coneixement. No es tracta del què, sinó del com. Pots menjar un plat i decidir que és molt bo, però si no saps de quins ingredients està fet, no entendràs per què té aquest gust. Això ho pots traslladar a la clàssica, a Chopin, Beethoven... Hi ha molts reproductors però m'interessa saber de què estic parlant.

A Manresa molts el van descobrir el 2016 amb Chicuelo, en una producció de la Mediterrània. I continua amb Chicuelo... amb qui rebien el gener passat el premi Ciutat de Barcelona.

Sí. A Manresa vam fer el primer concert. Tenim una connexió tremenda i continuem fent projectes.

I amb Sílvia Pérez Cruz, Sol Picó...

Soc inquiet (riu), i en aquesta vida si no sembres no reculls.

La versatilitat el defineix?

Forma part de la meva estima per la música. La meva formació ha begut de la clàssica, el jazz, la música popular... Les meves inquietuds des de jovenet han anat in crescendo, he volgut jugar i gaudir dels diferents estils. Hi ajuda l'instrument, perquè el piano és molt potent i complet. Sol o compartint-lo. Amb col·laboracions, formacions pròpies...

Quan diu jovenet, què vol dir?

El primer tecladet me'l van regalar quan tenia 5 anys, i als 7 vaig començar a estudiar música. Els pares van veure que tenia ritme i facilitat.

Així, deu tenir clar quin són els seus punts forts.

La seguretat i l'exigència. Mai no seré ni el millor pianista de clàssica, ni de jazz, ni de res, però tinc una personalitat que he treballat. És el meu segell i l'aportació que faré a la música. I ho dic amb total humilitat: sé que el que toco és el que vull tocar. Hi ha pianistes molt més virtuosos que jo, però en aquest ofici s'ha de ser, també, constant i professional, aprendre la gestió i la concepció de la professió. I això no t'ho expliquen en un conservatori.

Millor sol que acompanyat?

M'agrada que el grup càpiga en un cotxe. Duo i trio. Tinc un punt pragmàtic.