A l'agost farà cinc anys, els actors Jordi Gener, Lluís Barrera i el pianista i compositor David Martell van estrenar Repertori de saldo per la Festa Major de Castellnou de Bages. La peça, un espectacle humorístic amb cançons de musicals, es va passejar, també, pel cafè-teatre Voilà! i, més recentment, explica Gener, per la Vermuteria SanPetrich de Santpedor; en van interpretar fragments en la reobertura d'Els Carlins, al Conservatori.... i l'obra va tornar a fer «xup-xup». Un divertimento que, malgrat tot, encara no s'havia representat, de cap a peus, en un teatre. Avui, ha arribat el dia.

Repertori de saldo (20 h), suspès el 16 l'abril, obre la programació recuperada després del confinament a la Sala Petita del Kursaal. Ahir quedaven quatre entrades en un espai que, amb la normativa, es redueix al 50% de la seva capacitat: un centenar d'espectadors. Amb mascareta obligatòria per al públic.

L'inefable, insondable i sovint incomprensible món de les relacions de parella relliga un espectacle pensat, remarca Gener, per a tothom. Per als amants dels musicals i per als amants del teatre. Un Repertori de saldo -un títol sorgit d'una «conya interna amb el Lluís», diu Gener- amb cançons que, de torna, no en tenen res. Per a Gener, el muntatge pot ajudar a «entendre i descobrir què és el teatre musical perquè combina de manera inseparable la música i la part escènica». La selecció de temes, explica, «és molt teatral, amb peces amb molta dramatúrgia musical». Ho rebla Lluís Barrera: «Els musicals, com les òperes, poden fer mandra per a segons quin tipus de públic excepte si s'interpreten àries, en l'òpera, o cançons, en els musicals, molt conegudes. I Repertori de saldo juga amb la popularitat d'unes peces molt atractives. És com un repàs de hits». En total, seran 14 cançons d'autors com Sondheim, Porter i Larsson i de musicals com Sweeney Todd, Into the woods, Spamalot, Hairspray, Tick, tick... boom!, Amants...

La tria la van fer, diu el pianista David Martell, els dos actors i ell s'ha encarregat «d'adaptar-les. Seran completament reconeixibles però amb versions un punt més personals per a les seves veus i per a l'instrument. No és el mateix interpretar-les amb orquestra que únicament al piano». Tango, swing, cabaret... «l'espectacle ofereix un ventall divers d'estils» amb l'única pretensió de «fer passar una estona divertida al públic». Com remarca Martell, «ells dos canten molt bé i s'adapten encara millor, cadascú amb un personatge molt determinat». Gener domina el rol «seriós», diu Barrera, i ell, l'eixelebrat. «No tenim un guió estricte», remarca, i la «improvisació i el joc amb el públic hi tenen un pes important», subratlla Gener: «El Lluís és el que s'ha de contenir», riu. Es tracta que al pianista no li provoquin més maldecaps del compte.

Si hi ha una peça que tots tres destaquen, és Therapy, del musical Tick, tick... boom! de Larsson. «No és la peça més coneguda però és absolutament sensacional per la seva gran riquesa musical», diu Gener. Una discussió de parella, jocs de paraules i un piano que s'accelera, «és àgil, ràpida», apunta Barrera; «espectacular», diu Martell i una de les «més aplaudides», clouen els tres.

Gener, que ja ha actuat en aquesta recuperació del teatre a la ciutat amb l'obra Pels pèls, al Poble Nou, espera que «no ens haguem d'acostumar gaire a aquesta nova normalitat». La mascareta és «necessària» però «treu espontaneïtat al públic i nosaltres no veiem les cares de la gent». «Es farà estrany veure forats», diu Bar-rera, però les «ganes» de pujar a l'escenari es mantenen intactes. Girarà Repertori de saldo? «No s'acabarà aquí», assegura Barrera.