CRÍTICA | Pel·liculassa irrepetible per tornar als cinemes

La reposició d' Apocalypse Now (1979), amb una còpia restaurada que presenta pocs canvis respecte a la versió ampliada apareguda el 2001, constitueix un dels grans esdeveniments en el retorn del cinema. Un llargmetratge mític que s'erigeix en una de les obres mestres indiscutibles del cinema modern. El film ens proporciona una lectura lliure i actualitzada d'una de les novel·les més emblemàtiques de Joseph Conrad, El cor de les tenebres, publicada el 1899. La guerra del Vietnam substitueix l'escenari original del Congo belga. El tinent Willard rep una missió enigmàtica: trobar el coronel Kurtz, que desertà i es convertí en un guru en un lloc recòndit de la selva cambodjana. Hollywood abordà obertament el conflicte bèl·lic del Vietnam a final dels anys setanta. Apocalypse Now ocupa un lloc preferent en aquesta filmografia, però les seves intencions finals van molt més enllà de bastir una radiografia crítica d'una guerra que sacsejà la societat estatunidenca. Coppola gaudia d'un estatus privilegiat, després d'excel·lir amb la magistral nissaga d' El padrino, quan va afrontar el projecte més ambiciós i audaç de la seva carrera (i del cinema nord-americà de la seva època). Apocalypse Now s'imposa aparentment com una epopeia bèl·lica que exorcitza un fantasma col·lectiu, però el creador de Rumble Fish només empra l'embolcall aclaparador d'una superproducció per submergir-nos en un viatge hipnòtic, al·lucinant i dantesc. Coppola assoleix el seu cim creatiu amb una reflexió complexa i estremidora de l'horror humà que plasma en una experiència sensorial majúscula. Un deliri lisèrgic i genial que conté un devessall de seqüències icòniques: l'obertura amb el contrapunt musical de The End (The Doors), l'atac dels helicòpters amb el fons sonor de Wagner, la irrupció final del llegendari Marlon Bando... Una pel·liculassa irrepetible.