«Per fi!». La cantautora santpedorenca Anaïs Vila (1988) resumeix amb aquesta exclamació l'arribada a destí: avui i demà presenta, finalment, el seu tercer disc, Contradiccions (Temps Record, 2020), a la Sala Petita del Kursaal de Manresa. Ho havia de fer el 14 de març, al teatre Conservatori, dos dies després que la roda de suspensions pel coronavirus ho congelés tot. Presentar el disc a la Sala Petita, on ha posat de llarg els anteriors treballs, és, per a Vila, un espai ideal: «la proximitat m'agrada molt. En tinc molt bon record».

El 29 de gener va veure la llum Contradiccions, un disc que suposa una evolució temàtica i sonora en la seva trajectòria. I això serà el que, avui i demà (20 h), mostrarà a l'escenari acompanyada de la seva banda: els músics i productors del disc Andreu Moreno (bateria i bass synth) i Pep Soler (sintetitzador, sàmpler i coros). També el bagenc Mateu Peramiquel (teclat i coros) i el barceloní Oriol Guillén (guitarra elèctrica). Vila pujarà a l'escenari aixoplugada per la seva veu i, aquesta vegada, amb la guitarra elèctrica com a protagonista. Farà, diu, el concert que tenia previst fa quatre mesos: «vam tenir temps de fer dues preestrenes, al Barnasants i a la Font del Balç, de Gironella», i aquests dies la banda ha tornat a assajar per recuperar les sensacions que tenien afinades al març.

La cantautora està convençuda que el públic es trobarà amb un directe «potent i diferent» d'Anaïs Vila; tant pel so, que canvia l'acústic dels dos primers treballs per les guitarres elèctriques i sintetitzadors de Contradiccions, amb una instrumentació sense baix elèctric; com per la temàtica de les lletres, d'allò més personal a la crítica social: «em continuo mirant a mi però ara amb relació a com vivim, al nostre entorn», posant el focus en la gestió de les emocions, el materialisme o l'egoisme. Si ha de triar tres temes que «exemplifiquen aquest canvi sonor i temàtics», aquests serien, apunta, Friccions, Rerefons i Evolucions.

L'objectiu? «Que el públic gaudeixi tant com nosaltres i estigui encuriosit per saber com sona aquesta nova Anaïs Vila». Una etapa marcada, precisament, per «la recerca a nivell sonor. No hem inventat res però sí que hem buscat la nostra sonoritat de manera molt més conscient». Si en la presentació del segon treball, Fosc, cançons per veure-hi clar (Temps Record, 2017), la cantautora havia tret el disc tot just una setmana abans, «i el públic venia al concert sense saber gaire el què», amb Contradiccions, explica, «els qui han volgut o pogut escoltar el disc ja saben com sona». Però un directe, diu, «mai no és el mateix».

És conscient que «hi ha gent que té una certa por de tornar als teatres, a les sales, però són llocs segurs, ho corroboro. Es tracta de tornar a gaudir dels directes». I és que, en aquests dies de represa, Vila ha predicat amb l'exemple assistint a un parell de concerts: el de Jo Jet i Maria Ribot, a la Sala Gran del Kursaal, i un al Cruïlla, a l'aire lliure: «si demanem al públic que assisteixi als concerts, crec que nosaltres hem de ser els primers a consumir cultura. De fet, la cultura ens ha acompanyat durant el confinament a través d'una pantalla, i què més bonic que tornar-la a viure en persona».

Anaïs Vila actua avui i demà a la Sala Petita del Kursaal (20 h). De 12 a 15 euros. www.kursaal.cat