El haiku és a Occident «un gènere trasplantat», anota Abraham Mohino, «per això gairebé sempre és heterodox. L'autor creu que el haiku és un motlle de 17 síl·labes i l'omple». Ell defensa una mirada més essencial i, alhora, agosarada. L'autor de Puig-reig explica que «tot i que el haiku està molt regulat, també hi ha la llibertat de fer 14 síl·labes si l'autor creu que amb això ja n'hi ha prou, o bé arribar a les 21. De fet, és l'únic gènere poètic que ho permet. El risc és que si s'acomoda a aquesta flexibilitat, el poeta deixarà de prendre riscos formals». Per a Mohino, la creativitat i la innovació són bàsiques: a més d'escriure haikus, també pinta i fa escultures.