El dia de Sant Josep del 1957, l'alpinista manresà Ramon Majó Lluch (1940) feia la seva primera escalada. A la petita agulla de la Trumfa, a Montserrat. Seria la primera d'una passió que el portaria, amb el Joanet (Joan Frontera), a recórrer mig món escalant. Ho explica en les primeres pàgines del llibre Captius de l'altitud. 57 anys d'escalades de la cordada formada per Joan Frontera i Ramon Majó, editat en la col·lecció Memòries del Centre d'Estudis del Bages (CEB). El número 13. Un bon «auguri», segons Francesc Comas, president del CEB. El llibre, amb pròleg de Jordi Camprubí, es va presentar dimarts a la Sala d'Exposicions del Casino, i va omplir totes les places disponibles -una cinquantena, amb separació i mascareta- i amb la previsió de fer-ne una segona per encabir-hi tothom qui s'ho va haver de perdre, com va explicar Comas. Captius de l'altitud, remarcava el president del CEB, no són només unes «vivències», sinó «la història de l'alpinisme a Catalunya». A la sala, acompanyant l'autor, Emili Martínez, un dels puntals del Centre Excursionista de la Comarca del Bages, entitat que va presidir del 1975 al 1980 i a la qual Majó, «dos dies després» de la seva primera escalada, es va donar d'alta de soci. El 2015, als 75 anys, Majó es va retirar de l'escalada per problemes de salut; Frontera, als 80, segueix en actiu.

«L'alpinisme és l'art de pujar muntanyes de difícil accés, purament per plaer». És la definició que, per la seva «senzillesa», tria Majó per definir la seva crida a la muntanya. I, com explicava dimarts, «el veritable preu del tot el que fem és el temps que hi esmercem. I jo he esmerçat moltes hores, anys, en la muntanya».

Martínez va obrir la presentació explicant que Majó era «fill d'un temps i d'uns valors de la gent que practicava muntanyisme i escalada». Valors «romàntics», lluny de l'individualisme, i pinyol d'una «generació que va marcar un abans i un després a casa nostra». Van eixamplar fronteres «cercant nous reptes». Però el llibre és, també, apuntava, la «perspectiva personal, ideològica de com Majó ha viscut la munta-nya, l'escalada i el que l'envolta, a través de reflexions» vitals. Un diàleg que incideix en l'amistat, en la natura i en els canvis soferts en l'activitat de muntanya.

Majó, membre actiu del Grup d'Alta Muntanya i Escalada i professor de l'Escola Catalana d'Alta Muntanya des del 1967, remarcava que, a banda de les vivències (la iniciació, la primera colla, les grans expedicions...), havia volgut presentar, cercant documentació, què havia estat «el muntanyisme al Bages». L'autor va subratllar el passat i present de l'activitat de muntanya: en el vessant econòmic («abans, res de negocis privats»), en la vida dels escaladors («ara si pugeu a Montserrat veureu gent de 60 i 70 anys escalant) i en la massificació («inimaginable trobar al Pedraforca 600 persones un cap de setmana»). I la motivació? Escriure un llibre sobre la seva devoció per la munta-nya sense oblidar «la societat i la vida». En un temps i en un país.