Gaudiu, emocioneu-vos i contradieu-vos» deia Anaïs Vila al públic que dijous omplia la Sala Petita del Kursaal de Manresa. El dia abans hi havia ofert un altre concert amb la capacitat pràcticament completa. Era la presentació del seu tercer disc, editat abans del confinament, «és un plaer tornar a ser aquí, a casa».

La cantautora santpedorenca va donar el tret de sortida del concert amb el tema que obre el disc i li dona nom, per seguir amb Decisions. Després vindria tota una declaració d'intencions amb Evolucions. A l'escenari, Vila va estar acompanyada d'Andreu Moreno (bateria i bass synth) i Pep Soler (sintetitzadors, samplers i coros), productors del disc, amb qui en un moment del concert va revisitar But we are still here, un tema del seu treball anterior, concebut com a duet, però que a Manresa es va poder escoltar en format trio. La banda la completava el bagenc Mateu Peramiquel (teclats i coros) i Oriol Guillen (guitarra elèctrica).

Anaïs Vila no podia amagar l'alegria de presentar els nous temes i tampoc no va escatimar agraïments. En un moment del concert va demanar que obrissin els llums per veure les cares del públic, i els va agrair que fossin allà. «Si us ve de gust aixecar-vos i ballar, ho podeu fer, sempre respectant l'espai de seguretat». I un aplaudiment per als verkamistes que van fer possible l'edició del disc i que als concerts del Kursaal van recollir la seva recompensa.

Després de presentar una altra de les noves, Friccions, el tema que va servir com a avançament del disc la passada tardor, Vila va animar la gent a cantar darrere la mascareta. A l'inici del concert, ella havia sortit a l'escenari amb una mascareta amb el símbol de les contradiccions.

Un dels moments més intimistes i delicats del concert va arribar amb Realitat paral·lela, interpretada a piano i veu, on la santpedorenca ha musicat un poema d'Anna Gual. I emotiva dedicatòria a uns familiars a Visions «perquè a vegades hem de viure coses que no hauríem de viure».

Encarant la recta final, sonava Segons, que parla del pas del temps, «dels meus trenta anys». Al llarg de la vetllada van sonar tots i cadascun dels onze temes del nou treball. Anaïs Vila es va acomiadar amb Temptant la sort, del seu disc debut i va regalar un parell de bisos al públic. Després de poc més d'una hora de concert, deia adeu amb The Calm, però encara hi va haver temps per firmar discos al vestíbul i compartir mirades i felicitacions.