La tasca de divulgació del patrimoni musicològic que porta a terme l'entitat Berguedana de Fol-klore Total assoleix avui una fita capital: la presentació en societat del llibre Danses tradicionals del Berguedà. Recull històric, musical i coreogràfic, que signen Eloi Escútia i Maria del Agua Cortés. Després d'anys de recerca en arxius i pobles, ficant el nas en papers oblidats pel temps i preguntant als més veterans de cada localitat, els autors han pogut recuperar la memòria d'una seixantena de danses de la comarca, 23 de les quals s'expliquen amb pèls i senyals en el primer volum de l'obra. «El segon, si tot va bé, el traurem cap a final d'any», avisa Cortés. L'acte tindrà lloc a les 18.30 h a l'auditori del parc de Lladó de Berga.
«L'objectiu de l'associació és promoure, recuperar i difondre la dansa tradicional del Berguedà i, també, dels Països Catalans», explica la coautora del llibre: «Ens vam constituir legalment el 2013, però ja feia uns quants anys que tocàvem plegats un repertori que incloïa les danses noves que anàvem coneixent». La Berguedana està formada per una desena de músics que el darrer divendres del mes a Berga -primer a La General, ara al Centre Cívic i, quan fa bon temps, a la plaça del Forn- interpreten un concert obert a tothom.
«Sovint convidem gent que recorda com es balla una dansa que no coneixem i l'ensenyen a la resta dels participants», comenta Cortés. «Són músiques d'inicis del segle XX que hem pogut recuperar, com El ball de cascavells de la Tor-reta de Montmajor, del qual vam reescriure la partitura a partir de l'enregistrament fet en un casset», recorda, amb l'anècdota afegida que, «posteriorment, vam trobar la partitura que conservava un acordionista de Navès, a la comarca del Solsonès».
La recerca en pobles i arxius va anar incrementant el repertori fins a superar la seixantena de danses. «Hem de tenir present la importància del ball popular en unes societats en les quals eren l'únic sistema de relació entre les persones de pobles diferents quan se celebraven les festes majors», indica Cortés, que treballa com a tècnica de patrimoni de la Diputació de Barcelona: «Si no era així, la gent no es coneixia».
L'autora explica que «a la Catalunya vella, al Berguedà, era molt important el ball cerdà, una tipologia del ball pla que es feia amb parella, com un festeig». Segons el poble, la coreografia podia tenir algunes variacions, però conservava una base comuna a les diferents localitats del nord de la comarca, com Bagà i la Pobla de Lillet. «Segurament, el nom ve de la proximitat i la influència de la Cerdanya», afegeix Cortés.
En canvi, al sud, en indrets com Gironella, Puig-reig i l'Ametlla de Merola, també es dansaven els balls plans, «i s'incorporaven els balls de cascavells, més vinculats a la primavera, la Setmana Santa i les caramelles». L'acordionista indica que «tenim documents que testimonien que el 1910 ja es ballaven» i el predomini d'aquest tipus de balls té a veure amb la proximitat amb la comarca del Bages, «on n'hi trobem molts».
El llibre, que ha elaborat el segell Dinsic Publicacions Musicals, expert en l'edició de partitures, conté la fitxa completa de 23 danses, entre les quals el contrapàs i ball de les Cósses de Gòsol, la Bolangera de Berga, el Ball de l'Almorratxa de Gironella i els balls de cascavells de l'Ametlla de Merola i de Viver i Serrateix. «Hi hem posat també les danses noves, fetes recentment», explica Cortés: en són exemple la Rotllana al voltant del foc. Dansa de la Fia Faia de Bagà i Sant Julià de Cerdanyola, creada per la compositora Neus Simon amb motiu de la proclamació d'aquesta festa com a patrimoni mundial; la Dansa del Segar i el Batre d'Avià, que la Berguedana de Folklore Total va encarregar fa cinc anys a Pep Lisandre (coreografia) i Narcís Mellado (música); i la Borreia dels Goigs de Sant Sadurní de Fenollet, de Puig-reig, composta per Eloi Escútia a partir d'aquesta forma poètica de devoció religiosa.
«També sabem d'algunes danses, vuit o nou, que es ballaven, però de les quals no en coneixem ni la partitura ni com es ballaven», afegeix Cortés, que confia que el llibre ajudi a trobar encara més informació.
