L'escriptor, guionista de cinema i periodista Juan Marsé (Barcelona, 1933), premi Cervantes el 2008, va morir ahir a Barcelona als 87 anys. Van ser nombroses les mostres de condol que al llarg del dia van expressar amics i companys de professió, així com una munió de personalitats tant de la cultura com de la política.

Figura clau de la literatura de les últimes dècades, Marsé va guanyar alguns dels premis més notables i rellevants de les lletres espanyoles, entre ells el Biblioteca Breve, el Planeta i el Nacional de Narrativa.

Als 13 anys va abandonar els estudis per treballar en una joieria i de molt jove va fer les seves primeres incursions en el món literari, en concret amb contes i relats. El 1958 va guanyar el Premi Sésamo de Cuentas amb Nada para morir. Però la dedicació exclusiva a la literatura encara trigaria a arribar. Seria el 1965, gràcies a Últimas tardes con Teresa, quan Marsé va abandonar l'ofici de joier per començar a col·laborar amb editorials i a fer traduccions i guions de cinema. La oscura historia de la prima Montse (1970), Si te dicen que caí (1973), no publicada a Espanya fins al 1976 per la censura franquista, i La muchacha de las bragas de oro (1978), amb la qual va guanyar el Planeta, comencen a configurar el prestigi de Juan Marsé i a consolidar la seva qualitat literària.

El amante bilingüe, El embrujo de Shangai i Rabos de lagartija, publicada el 2000, guanyadora dels Premis Nacional de Narrativa i el de la Crítica, el converteixen en un dels novel·listes espanyols més importants.