Teatre i poesia són els gèneres de les dues darreres novetats que ha publicat fins ara el segell editorial Adesiara, amb seu a Martorell: l'obra Els teixidors, de Gerhart Hauptmann (1862-1946), i el volum La vida l'he castigada vivint-la (Poesies completes), de Vincenzo Cardarelli (1887-1959). Dos títols que se sumen als que la firma del Baix Nord va editar durant el confinament i la desescalada: Dues històries de Praga, de Rainer Maria Rilke; Història de la lluna inapagada, de Boris Pílniak; i les Odes, d'Horaci.

«Els teixidors és un drama que respira veritat per tots costats», va escriure el 1969 el poeta Feliu Formosa (Sabadell, 1934), veí d'Igualada des de fa uns anys, en un article titulat Vuit notes sobre 'Els teixidors' de Gerhart Hauptmann. Die weber és una peça del 1892 que remet als conflictes laborals que van protagonitzar els treballadors del tèxtil de Silèsia el 1844 com a protesta per les seves míseres condicions de vida i de feina. En l'esmentat text de Formosa, podem llegir que «Així com el moviment dels teixidors silesians es pot considerar com un dels primers esclats revolucionaris que té com a base una consciència de classe (proletària), així també l'obra de Hauptmann sobre aquest moviment és el primer drama on una massa revoltada s'erigeix en protagonista d'una peça escènica». Un text que forma part, per tant, de la història del teatre.

Formosa signa la traducció que publica ara Adesiara, amb un pròleg seu en el que posa en antecedents el lector sobre la producció de l'obra que es va estrenar el 31 de març del 1976 a Berlín amb direcció de Hansjorg Utzerath. Formosa, que va assistir a una de les funcions d'aquell muntatge, ja havia traduït Els teixidors el 1971 per a Edicions 62. En aquesta nova versió, el poeta explica que ha anat «una mica més enllà que una traducció fidel» perquè «és feta pensant en la representació actual».

Tot i que tracta un conflicte que va tenir lloc fa més d'un segle i mig, l'obra manté la seva vigència. Els teixidors exemplifica la crisi social que el capitalisme primerenc va causar per la precarietat deshumanitzadora de les condicions de treball -a mesura que la feina al camp perdia pes i els pagesos deixaven les terres per anar a les fàbriques- i aborda la neixent consciència dels treballadors enfront d'uns patrons -amparats pel sistema polític i policial- preocupats principalment pels seus beneficis.

En traducció de Miquel Desclot, Adesiara també publica la poesia completa de Vincenzo Cardarelli, pseudònim de l'italià Nazareno Caldarelli, per primer cop en català. Figura clau de les lletres italianes de la primera meitat del segle XX, la seva figura s'imposa com un autodidacta que va voler renovar el panorama poètic fent una mirada cap a la tradicció clàssica. El volum porta per títol La vida l'he castigada vivint-la.

Cardarelli es va prodigar en revistes literàries, sobretot la que portava per nom La Ronda, on va abocar el seu ideari estètic. Enfrontat als corrents de la seva època, de personalitat esquerpa, la seva poesia parla de la vida, l'experiència i les relacions complicades entre el poeta i el món. El volum que publica Adesiara és bilingüe amb els poemes en català i italià.