Hertogstraat (Segell Microscopi, 2020). Si el confinament no s'hagués allargat, Sala l'hauria presentat el 23 d'abril a la Petita del Kursaal. Però el món es va aturar i l'estat d'alarma es va allargar. I, malgrat tot, les «ganes» de veure el disc al carrer van fer que el 15 de maig Hertogstraat sortís del confinament i avui (20 h) Berta Sala el presenti en una Sala Petita del Kursaal que ja ha esgotat localitats. I que ho faci un 23 de juliol reconvertit en el Dia del Llibre i de la Rosa. Una estrena rodona, a pesar de tot.

Hertogstraat és el nom del carrer on va viure a Arnhem, als Països Baixos, el curs 2017-2018, quan va marxar mentre estudiava tercer al Conservatori Superior del Liceu de Barcelona, on es va graduar el juny del 2019. I aquesta experiència va resultar clau per al seu debut discogràfic. Però no només. Com explicava ahir, aquell any ple d'inspiració, on van néixer moltes de cançons, algunes de les quals formen part d'aquest treball, la va ajudar a redescobrir-se a «experimentar més, a jugar amb la música, a escriure, a compartir les meves creacions, a deixar-me anar... Vaig comprovar que la música necessita fluir». Amb tot aquest material a la motxilla, Sala va tornar a casa i algunes de les peces li van servir per al recital de final de carrera. Però, sobretot, per mirar-se la música «amb una altra actitud: no jutjant-me tant».

Hertogstraat és un viatge d'anada i tornada: «l'experiència és l'estada però també el retorn. Per això, en el disc també ja hi ha cançons escrites aquí». Un treball de vuit temes propis compostos bàsicament al piano (amb la veu, els seus dos grans instruments) però també amb la guitarra. Temes que beuen de les melodies populars («he escoltat molta música catalana») i que uneixen ritmes mediterranis i llatins («soc una apassionada de la música brasilera») sense oblidar la improvisació que neix del jazz. Des de l' Havanera del Nord, que obre el disc, a Sola (bolero) o Tarda («amb ritmes brasilers»).

Acceptar els canvis que comporta la vida, l'observació del passat i el pas del temps, el pes dels paisatges, de la natura i fins i tot un homenatge a Manresa, amb la cançó que tanca el disc, Ciutat de llum, per on desfilen els plataners, formen part dels sentiments que ha abocat la compositora. Els seus, tenint clar que, al capdavall, «qui ho escolti pot trobar significats molt diferents. I aquesta és, també, la màgia de la música».

En el concert d'avui, Berta Sala (veu i piano) estarà acompanyada de Martí Riera (guitarra), Josep Junyent (baix) i Jordi Junyent (bateria), els mateixos músics amb qui va enregistrat el disc en dues sessions en directe el setembre i novembre passat, a l'estudi de gravació Casafont, al Solsonès, un indret «envoltat de natura», que ella ja coneixia i que es va convertir en l'espai ideal. A l'escenari, avui també, la violinista Àuria Iglesias, que col·labora en el tema Sola. Expectatives? «Fer concers, fer música, poder tocar, poder presentar el disc. No és fàcil, es tracta de picar pedra». Però amb ganes.

Berta Sala actua avui a la Sala Petita del Kursaal (20 h). Entrades exhaurides.