Crear és un hàbit saludable que Gerard Vilardaga (Berga, 1977) practica amb regularitat, i un dels darrers fruits d'aquest costum és el poemari Home de missa, on aboca els versos sorgits en els dos darrers anys sobre temes «molt quotidians com l'àvia, la parella, els companys...». L'autor presentarà el llibre en públic el divendres 21 d'agost al Konvent de Cal Rosal i, posteriorment, a Manresa encara en una data sense concretar. De moment, però, ja és a la venda.

«Hi ha èpoques en què escric més teatre que poesia, o em dedico a la fotografia, la literatura», explica Vilardaga, que fa un any va mirar el treball realitzat en els darrers temps «i vaig veure que hi havia prou material per fer un poemari nou». Repartits en quatre capítols, «com quatre lletanies», els poemes d'aquest Home de missa expressen amb llenguatge entenedor i mancat de tot alè críptic els batecs interiors de l'autor.

D'aquest subconscient poètic emergeixen les diverses formes de l'amor que un jove coneix en el camí cap a la maduresa. I esdevé també paraula «una època personal una mica convulsa», indica Vilardaga: «un trànsit personal, emocional, el moment en què, després de vint anys vivint a Barcelona, decideixo marxar-ne. La meva gent ja no hi era, la ciutat ja no m'aportava res, i el lloguer era car. Vaig anar a Menorca i, al final, vaig tornar a Berga, a la casa de pagès de sempre». El poemari «reflecteix aquest èxode, la nostàlgia, el fet de vagar per diferents llocs».

Tot i que Vilardaga admet que en la seva poesia «no em qüestiono la transcendència, ni temes com la mort o l'amor en majúscules», apel·lant a l'esmentada quotidianitat de les temàtiques, el cert és que Home de missa «Quan parlo de l'amor no ho faig des d'un punt de vista espiritual sinó físic», anota el poeta: «avui, la majoria som monògams temporals, cal acceptar que la persona amb la qual estàs no és la mateixa amb la qual estaràs més endavant».

Vilardaga també fa una crítica al capitalisme que s'expressa en qüestions com «el consumisme extrem de les relacions sexuals a través de les aplicacions que serveixen per lligar, tot es converteix en un negoci, cal produir: una relació, i una altra, i després una altra... totes molt fredes. El tabú ja no és el sexe sinó les relacions personals, la gent té més sexe que mai, però se sent molt sola».

Un altre argument que batega amb força a Home de missa és la condició mateixa del poeta i Vilardaga no amaga el seu enuig amb el fet que «la literatura i la poesia catalanes són molts vives, però hi ha diferents capelletes d'autors molt hermètics i els qui no viuen a Barcelona no es tenen en compte». El berguedà lamenta que «ja hi ha prou coses per les quals lluitar que, a més a més, ho haguem de fer en guerres fratricides». Al seu parer, «la poesia l'hem de renovar, sobretot, en la manera com la presentem al públic, no ha de ser avorrida ni elitista».

La ciutat de Berga també és un dels motius del nou poemari de Vilardaga. «Una vegada vaig haver d'explicar com és la ciutat a una noia d'Astúries que feia una recerca sobre memòria històrica», recorda: «li havia de dir si era obrera o una societat conservadora, i li vaig explicar que és les dues coses, carlista i anarquista». El poeta afirma que «jo hi tinc una relació d'amor i odi, considero que és una societat conservadora».