«A la tercera va la vençuda!». Qui així s'exclama és la veu d'Els Pets, Lluís Gavaldà. I no és estrany. El grup de Constantí -amb Joan Reig a la bateria i Falin Cáceres al baix- havien d'estrenar a la Sala Stroika de Manresa, el 8 de maig passat, la gira 20/20 per celebrar els seus 35 anys als escenaris. No va poder ser. Tampoc la data següent, el 26 de juny. I avui, si res no ho espatlla, arriba el gran dia. Els Pets pujaran a l'escenari de l'exterior del Palau Firal de Manresa -que s'omplirà, ahir ja hi havia més de 700 entrades venudes- en el cinquè concert del Vibra Festival, promogut per la Casa de la Música i l'Ajuntament de Manresa. Gavaldà, que des de fa quatre anys viu a St Albans, a tocar de Londres, fa uns quants dies que ja és a casa. La dels orígens. Temps per trobar-se amb la resta de la banda «i fer com els iaios, xerrar de la família», per després, tornar a assajar. Avui, tocaran i cantaran els 20 hits de la seva llarga carrera. Dels més nous als més vells. A part, els bisos. I, avisa Gavaldà, «sempre pequem de més que de menys. Som fàcils de convèncer».

Per fi!

Per fi! Sembla que tirem endavant, perquè tal com van les coses... La conjuntura social no ajuda, però tenim moltíssimes ganes de començar una gira de celebració molt esperada per nosaltres.

A Manresa se us estima.

I per això el febrer, quan vam anunciar 20/20 ja vam dir que començaríem aquí la gira, i aquí, encara que sigui el juliol, la comencem. El primer concert d'una gira potser no és el millor, però sí que és un dels més especials. A Manresa tenim un públic molt còmplice i sempre hem sentit que ens acompanyava al llarg dels anys. Al Bages ens sentim com a casa. I jo, a més, hi tinc família!

Un públic amb mascareta. Com s'afronta aquesta insòlita tornada als escenaris?

Jo tinc fama d'oblidar-me de les lletres i ara m'han tret el recurs de llegir els llavis del públic... No, bromes a part, el que s'hagi de fer per garantir la seguretat, s'ha de fer. Però, a més, per a nosaltres aquest concert ha de servir per trencar una dinàmica penosa que criminalitza la cultura. He anat a molts concerts des de la represa, perquè ara el que toca és consumir cultura, i els espais semblem quiròfans! Què vull dir? Que tothom hi pot anar tranquil, a un concert o a un teatre. Però les institucions haurien de deixar de marejar-nos i crear un estat d'opinió que l'únic que provoca és desconcert i suspensions de festivals.

A vostès també?

I tant! Aquí no se salva ningú. Han caigut 4 concerts en 15 dies. És un cercle viciós que s'ha de tallar. Aquesta normalitat implica prendre totes les precaucions però sense estigmatitzar el sector.

La gira 20/20 ja celebrava els 35 anys d'Els Pets als escenaris. Ara ho hem de celebrar encara més?

Ara més que mai hem de ballar, cadascú en el seu espai, però hem de ballar i hem de riure. Si no ens rebel·lem contra el pessimisme institucional, potser no ens encomanarem de la covid però morirem en vida. Mira, hem fet una versió ballaruga, desenfadada, estiuenca de La vida és molt avorrida sense el teu cos, amb Joan-Pau Chaves i la Pavvla, que vam penjar a les xarxes dimecres. Gaudim!

35 anys junts i fent pop. A veure, no és el més habitual.

(riu). No, és veritat però l'única explicació que hi trobo és que els tres membres d'Els Pets érem de la mateixa colla vint anys abans de fer el grup. Som més germans que companys! Pel bo i pel dolent. I que tenim un públic que ens malcria i que encara no s'ha afartat de nosaltres. No hi ha cap fórmula secreta. Si la sabéssim...

35 anys que fan que en el concert d'avui trobin els fills dels seus primers fans... Evolució?

De la nostra generació som el grup que menys s'assembla al principi, quan érem una banda més de festa major i amb unes lletres de compromís social i independentista... hem anat evolucionant, tocant altres tecles, altres temes... No sé si serà això... Jo soc una persona que sempre pensa el pitjor. Cada cop que fem un disc penso: no el comprarà ningú, aquest serà l'últim... I ho penso des del Bon dia! L'únic bo és que, per si de cas, sempre hi poses el màxim de tu. El darrer disc, per exemple, Som, ha estat una sorpresa molt gran. Hem rebut les millors crítiques de la nostra carrera. I el públic se les sap. Això fa que als concerts no haguem de tibar de cançons molt primerenques que a partir d'un cert moment ja no te les creus. Amb les últimes hi ha proximitat emocional.

El concert d'avui serà un repàs dels 20 hits de la banda. Del present al passat. Per què?

Perquè les darreres cançons són, en general, més reposades i les primeres, més mogudes, i ajuden a generar el clima del concert a mesura que va avançant.

No hi faltarà Tarragona m'esborrona, Bon dia, La vida és molt avorrida sense el teu cos...?

Vas bé.

Què n'espera, d'aquesta etapa tan incerta?

Una vacuna (riu). Suposo que com tothom.