Les cues ordenades i tranquil·les que es van veure durant tota la tarda davant de la parada del Viver Serra donaven la mesura de l'èxit de la iniciativa de crear una jornada al bell mig de l'estiu per dur al carrer ni que fos un petit bri de l'esperit de Sant Jordi. «Veurem com acaba el dia, però compto que dispensarem un miler de roses», explicava Joan Serra a l'entrada del vespre.

La diada es va organitzar posant una cura especial en les normes sanitàries. Les parades es van ubicar en un rectangle -escapçat per la ter-rasseta d'un bar- d'uns 40 metres de llargada al tram central del passeig de Pere III davant del Casino. Un espai a l'aire lliure però tancat al qual s'hi accedia per la part més propera a Crist Rei i se'n sortia per l'altra banda amb la finalitat d'evitar aglomeracions i creuaments innecessaris. A cada accés, un vigilant controlava l'entrada i la sortida de persones amb un comptador manual per evitar que hi hagués més de 120 persones al mateix temps.

A l'esquerra, les parades de 2 de Piques, Abacus, Tigre de paper i Farell; a la dreta, la taula dels autors, Parcir, Papasseit, el Viver Serra i El Pou de la Gallina. Un petit carrer de cultura que al vespre va tenir la companyia de la cobla La Principal de la Bisbal -amenitzant la vetllada des de la terrassa del Casino- i que durant tota la tarda, i fins a entrada la nit, va deparar tres propostes escèniques que van tenir un notable seguiment.

A primera hora, Maite Obradors i Jeroni Muñoz van parlar dels seus llibres, i Jordi Pesarrodona del que li ha escrit Emma Cachón. Una quarantena de persones van assistir a la trobada, una quantitat similar a la que més tard va seguir el recital poètic de Mercè Sampietro i Miquel Jordà. La vetllada es va cloure amb un altre recital a càrrec d'Irene Anglada, Sònia Moya i David Martell, que va tenir 55 espectadors.

El dia va fluir plàcidament però a l'estand del Viver Serra van tenir feina. «Per Sant Jordi vam anar porta a porta», va comentar Joan Serra, «però el que ens agrada és estar al costat del client i avui ho podem fer». Impecablement guarnida per a l'ocasió, la parada feia goig i exhibia el desig de la floristeria de contribuir a l'èxit de la jornada. Joan Serra, però, va anar més enllà i va celebrar «la unió que hem aconseguit el gremi del llibre i el de la rosa, que no s'havia produït mai. Aquest tipus de col·laboracions s'han de potenciar. Quan es fan coses conjuntament, tot és molt més agradable que quan vas per separat».