En la cita que encapçala el llibre commemoratiu dels 140 anys del teatre Conservatori, editat fa uns mesos, Ramon Torra i Pujol (Cardona, 1887-Manresa, 1946) es preguntava: «Pot aquest casal de l'exconvent de Sant Domènec esdevenir el fogar on al seu escalf pugui viure i desenvolupar-se tota idea de cultura?». Publicades en un llarg article al diari El Pla de Bages, són paraules que només una persona compromesa amb la vida cívica i cultural de la ciutat podia escriure. Però, qui era l'autor d'aital reflexió? Un llibre que ahir va presentar la seva neta, Montserrat Torra i Puigdellívol, de la col·lecció de monografies del Centre d'Estudis del Bages, ajuda a treure'l de l'anonimat i a conèixer la tasca que va realitzar el seu avi des de la Impremta Sant Josep.

«En sabíem poc de l'obra cultural que va dur a terme», reconeix Torra, «però quan vam començar a remenar papers, la seva figura va prendre un perfil diferent. I aleshores ens vam començar a fer un munt de preguntes». Si la idea era recórrer la història familiar, la realitat va ser tossuda i es va imposar: «Al final, la personalitat de l'avi va esdevenir tan forta que va passar a ser la part central del llibre».

Ramon Torra i Pujol era la cinquena generació d'una nissaga de teixidors de vels fins que va donar un cop de volant a la seva vida i el 1918 va adquirir la Impremta Sant Josep, que va traslladar del carrer de les Piques al de Sobrerroca. Començava una nova etapa que es va anar consolidant amb el pas dels anys. L'agost del 1933, Torra va ampliar el negoci quedant-se amb la llibreria del seu germà Valentí, situada també al Sobrerroca, i mesos més tard, a la rebotiga, hi va obrir la sala d'art CIVTAT.

«L'haurien de fer manresà il·lustre», afirma mig rient Torra, que va néixer quatre anys després de la mort de l'avi. Durant els anys 20 i 30 del segle passat, la impremta va editar tres centenars de llibres i opuscles, entre els quals n'hi ha de figures intel·lectuals de la talla de l'historiador manresà Joaquim Sarret i Arbós, el lingüista Antoni M. Badia i Margarit, els científics Pius Font i Quer i Valentí Masachs i Alavedra.

Una altra fita editorial de la impremta va ser l'any 1932 la publicació del Chorale Psalterium ( Salteri Coral), una obra impulsada pel caputxí P. Oriol de Barcelona que volia ser una segona edició del salteri publicat el 1912 a Florència, un volum de 670 pàgines que media 63 cm d'alt i 46 d'ample. Com indica Torra, «segurament no hi va guanyar més que la satisfacció d'haver repartit per mig món un llibre preciós fet a la Impremta de Sant Josep de Manresa, la seva impremta».

L'amic Alfred Figueras

La galeria d'art impulsada per Ramon Torra es va inaugurar amb l'obra d'un amic, el pintor fruitosenc Alfred Figueras. «Encara ara tenim relació amb els seus fills», explica Montserrat Torra. «No sé com es van conèixer ell i l'avi, però dedueixo que va ser cap al 1930. Figueras ja havia tornat de l'Alger, on es va exiliar durant la dictadura de Primo de Rivera, i va fer dues o tres exposicions a Manresa. Com que el meu avi es movia en els cercles culturals, deurien coincidir i es van fer amics».

El vincle era tan ferm que l'àvia Teresa i els seus fills van anar a la casa dels Figueras a Sant Fruitós per esquivar les bombes franquistes que van caure a Manresa el gener de l'any 1939. «En aquells moments, no sabien on era el Ramon», relata Torra. Els agents del Servei d'Investigació Militar de la República el van detenir el 18 d'octubre del 1938 i la família li va perdre la pista. Retingut al castell de Cardona, posteriorment va ser traslladat a la txeca del carrer Vallmajor de Barcelona, aquell temible centre de tortura i assassinat de sospitosos de col·laborar amb el franquisme. «S'hi va estar quatre mesos, fins que en va poder escapar», apunta Torra.

El vincle amb els Figueras va transcendir la vida de Ramon, que no va poder veure publicada la gran obra del seu amic Alfred: el 1948, del taller de la impremta manresana va sortir el llibre en format de quaderns Images d'Alger, la particular mirada plàstica a la vida de la ciutat africana que tant s'estimava el pintor.

President de l'Orfeó Manresà

Més enllà del complex format per la impremta, la llibreria i la galeria d'art, els lligams de Ramon Torra amb el món associatiu i cultural de la ciutat es van expandir a diferents entitats. Sobretot a l'Orfeó Manresà, que va dirigir entre el 1921 i el 1936 després d'haver-ne estat comptador i tresorer.

Així mateix, va ser soci del Centre Excursionista de la Comarca de Bages, el 1921 va ser membre de la Junta Magna del IV Centenari de l'estada de Sant Ignasi a Manresa i va entrar a la junta de l'Escola d'Arts i Oficis, de la qual va arribar a ser el secretari. «Quan dic que es desconeix el motiu pel qual l'avi va canviar els vels per la impremta, en el fons tinc una sospita: li interessava fomentar la cultura a la ciutat de Manresa, i això era més fàcil de fer a través del tracte amb els llibres i amb les obres d'art que no pas amb els teixits». Habitual de les tertúlies, Tor-ra, que tenia amistat amb els Esteve, també va ser l'impulsor de la revista CIVTAT.

La Teresa, una gran dona

«En la meva família, les dones són molt importants», afirma Montserrat Torra, i els dedica un apartat en el llibre. La dona d'en Ramon Torra, l'àvia Teresa, va quedar vídua als 57 anys i amb 8 fills. «I va arribar als 94», exclama la neta: «La iaia sempre va sentir passió pel grup familiar, i ens ho va transmetre a nosaltres», reconeix l'autora del llibre i un dels 27 cosins de la família. «L'avi va fer el que va fer perquè la seva dona va fer el que va fer», afirma Torra per situar en context el llegat familiar. La iaia Teresa va portar una casa on hi havia vuit fills, tres cunyats i la sogra.

I una altra dona de la nissaga Torra, la neta del Ramon i la Teresa, ha escrit ara una biografia de la família que és, alhora, un episodi de la història de la ciutat de Manresa. Una peça d'un puzle que ajuda a entendre una època.